(Caputxines del Diví Pastor · 06/09/22) El diumenge 21 d’agost ens vam disposar a celebrar el 125è Aniversari de l’aprovació pontifícia de l’Institut. L’Equip de Pastoral Vocacional format per les germanes Piedad Prieto, Aura M.ª Treminio, Noemy Mora i Claudia Lázaro van dirigir la trobada.
Feia un dia esplèndid i ens vam dirigir després de esmorzar cap a la pista del Noviciat a Pallejá. La gna. Piedad que portava un sol enlaire (significant a Jesús) ens va convidar a seguir-la dansant al so de la música. Així que ens vam posar en marxa seguint al Sol: Jesús.
Seguidament, se’ns va lliurar a cada germana una petjada que havíem de retallar i escriure el motiu que tenim per a aixecar-nos cada dia i iniciar la missió. Aquestes petjades es van col·locar en forma de camí sobre un paperògraf i es van llegir els missatges; totes escoltem les nostres motivacions més profundes per a realitzar la missió cada dia i ens omplim d’alegria. En processó portant el mural i seguint al “SOL” ens dirigim cap a l’interior de la casa.
La segona part va consistir en la reflexió de “la vida del salmó”. Quina creativitat la de les organitzadores! A terra estaven uns peixos de cartolina sobre una tela blava que simulava un corrent d’aigua. Vam veure el vídeo que resumia la vida d’aquests peixos i vam fer una dinàmica de “pescar” un salmó. Cada salmó representava a cadascuna de nosaltres, per això, li vam posar el nostre nom. Vam fer una comparació amb la vida d’aquests peixos que ens conviden a tornar a la font inicial per a ser fecundes, encara que hàgim de “nedar” contra corrent. Té molt a veure amb el lema del 125è Aniversari: “Perseverar: memòria i esperança”.
La tercera part va consistir en una dinàmica basada en unes reflexions sobre la Santíssima Verge:
– Maria, memòria del poble d’Israel.
– Maria sempre en camí.
– Maria, mare fecunda.
Ens vam repartir en tres grups i en cadascun d’ells vam aprofundir en un aspecte i vam elaborar unes presentacions que vam mostrar en la capella en un ambient d’oració, intercalant moments de silenci i cants. Va ser una pregària molt original amb la participació de totes les germanes.
Després d’un menjar festiu, a la tarda resem el rosari dedicat a Santa Maria de la Perseverança per a donar gràcies per aquests 125 anys transcorreguts des de l’aprovació pontifícia de l’Institut, durant els quals sempre hem confiat en la protecció i acompanyament de Maria, com a Mare i Pastora.
L’EUCARISTIA D’ACCIÓ DE GRÀCIES va tenir lloc a les 17.30 hores a la capella, presidida per Fra Josep M.ª Segarra ofmcap, que va ser retransmesa per “YouTube”, per la qual cosa van poder connectar-se totes les nostres germanes no presents i, a més, tots aquells als qui convidem per a viure junts aquest moment de celebració (Voluntaris Caputxins, personal docent, alumnes, exalumnes, col·laboradors…).
El P. Segarra primerament va expressar el seu agraïment per haver estat convidat a la celebració eucarística en aquesta efemèride. A la seva homilia ens va donar un missatge relacionant l’Evangeli del diumenge i les primeres germanes de l’Institut. Va recordar les paraules del Decret d’aprovació fent al·lusió a l’Institut de Germanes Caputxines de la Mare del Diví Pastor que té per finalitat la santificació de cadascuna d’elles i el treball amb afany en l’ensenyament de les nenes i en la seva educació cristiana.
També ens preguntem: són pocs els que se salven? La salvació és una oportunitat que Déu ofereix a tots. Les germanes que van sol·licitar l’aprovació de l’Institut sabien que havien estat escollides per a comunicar la salvació de Crist, perquè la gent comprengués que Déu els estima, iniciant pels nens.
També va fer referències al significat d’“entrar per la porta estreta”: és la porta de l’Evangeli, de l’amor, de dir no a la comoditat, de la fidelitat, de la perseverança, de la simplicitat, de la coherència. Encara que sembli difícil entrar per la porta estreta, és la proposta de l’Evangeli i de la salvació. Per ella van entrar les nostres primeres germanes i, per això, els donem gràcies.
En finalitzar la celebració la Superiora General Carme Brunsó es va dirigir a tots els presents amb un missatge d’agraïment a Déu, al Pare Tous, que es va deixar conduir per l’Esperit Sant, i a totes les germanes que atretes per la bellesa de l’Evangeli i del carisma van passar per la porta estreta i van fer possible arribar fins aquí.
També va recordar tres frases del Decret:
– “Des del principi no van faltar contradiccions”.
– “Protegides per la gràcia del cel”.
– “Van perseverar constants en el començat”.
Les primeres germanes van romandre fidels, confiades i esperançades, per això el lema es va inspirar en elles: “Perseverar: memòria i esperança”.
En acabar la missa ens vam dirigir al “claustre” del Noviciat i aquí vam compartir alegrement un berenar preparat per la comunitat.
Donem gràcies a Déu per tant ben rebut! Gràcies! Gràcies!
