(Caputxines M. Div. Pastor · 14/11/25) El dissabte 4 d’octubre vivim una jornada entranyable i plena de significat, celebrant els 175 anys de la fundació de la Congregació de les Germanes Caputxines de la Mare del Diví Pastor. Amb motiu d’aquesta efemèride tan especial, tots els col·legis MDP de Catalunya ens unim en una MARXA A MONTSERRAT, una caminada simbòlica i alegre que ens va portar -a pas serè i decidit, però sempre amb el cor alegre- des de Monistrol fins a la basílica de la Moreneta. Des de primera hora del matí, famílies, nens, joves, germanes, mestres i fins i tot bebès a l’esquena dels seus pares, vam emprendre el camí amb entusiasme. El paisatge i el sol tardorenc ens van acompanyar mentre avançàvem, compartint converses, riures i la certesa que aquell dia deixaria petjada en cadascun de nosaltres. Quan vam arribar a la Plaça de Sant Jordi, l’ambient era de festa i fraternitat: desdejuni de coca i xocolata per a recuperar forces, animació plena de vida i el lliurament del buff commemoratiu dels 175 anys, símbol d’aquesta gran família que formem. Però si va haver-hi un moment que va fer vibrar els cors, va ser la celebració a la basílica de Montserrat. En un entorn carregat d’espiritualitat, vivim un moment d’oració i profunda emoció.
La Schola Cantorum va omplir l’espai amb música celestial. I el Virolai, cantat en comunitat, ens va connectar amb l’essència més profunda de la nostra fe. A més d’escenificar el passatge bíblic “Deixeu que els nens s’acostin a mi” (Mc 10, 14-16), cada col·legi va dipositar als peus de la Mare de Déu de Montserrat una ofrena significativa. Una d’elles va tocar especialment la fibra: la sardana “La Santa Espina” ballada per membres de la “Escola Assís”: ens va posar la pell de gallina. Va ser un símbol d’unió i d’identitat, ballat amb l’ànima. Les paraules finals de la gna. Carme Brunsó, Superiora General, van tancar la celebració amb profunditat i esperança. A continuació, vam tenir l’oportunitat de pujar al cambril i venerar a la Moreneta, deixant en ella una mirada, una oració, un agraïment. La jornada va concloure amb un menjar fratern i la dansa L’hora dels adéus, entre abraçades, somriures i promeses de retrobament.
Volem expressar el nostre més sincer agraïment a totes les persones que ho van fer possible: participants, famílies, organitzadors, voluntaris i comunitats educatives. Estem segurs que el Beat Josep Tous i la germana Remedio Palos ens van acompanyar espiritualment i que contemplaven amb satisfacció aquest camí compartit. També la naturalesa va estar del nostre costat: en el dia de Sant Francesc d’Assís ens sentim connectats amb la creació i amb el do de caminar junts en fraternitat. Gràcies per aquest dia tan ple de vida. Continuem caminant junts, amb cor, amb fe i amb esperança! 175 anys després, continuem somiant, educant i acompanyant, perquè la història continua… i l’escrivim junts.
Comissió organitzadora
