Els teus deserts floriran és el títol d’un llibre del germà Roger de Taizé. Evidentment, la imatge no és d’ell, sinó de l’Escriptura. El profeta Isaïes la fa servir per parlar del pas de Déu per la història del poble d’Israel en temps de l’esperat retorn de l’Exili. En el relat habitual, la Vida Religiosa neix en el desert, en els deserts d’Egipte que pràcticament es van convertir en una ciutat habitada d’ànimes assedegades de Déu i d’evangeli. Detectar el pas de Déu i anunciar que el desert pot florir està en el nostre codi genètic, és part essencial de la nostra identitat i missió en l’Església.
HI ha moltes menes de deserts. La situació de pandèmia que vivim, i que acoloreix d’una manera tan estranya el Nadal d’aquest any, potser es podria llegir també des d’aquesta clau. La memòria agraïda d’aquell desert que va florir en forma d’estrella, d’anunci de pau i de glòria i del signe tan humil de l’Infant en el pessebre, ens ajudi a descobrir també avui el pas discret però ferm a la vegada de Déu per les nostres vides i les flors que en revelen la presència.
En nom de l’URC, us desitjo a tots un Sant Nadal, ple de joia, pau i bé.
Ben vostre,
fra Eduard
