(OFM · Fra Antonio Arévalo, OFM · 01/05/24) A les onze en punt del matí del dilluns, 29 d’abril, mentre un cel plomís abocava la pluja copiosa sobre Barcelona, i la perplexa ciutadania —una meitat lliurada i l’altra, enfurida— no llevava ulls de la pantalla del mòbil per a assistir al desenllaç buf de la nouvelle comédie humaine monclovita, catorze frares de la Província de la Immaculada es reunien en el convent de la Ciutat Comtal, carrer Santaló, com estava previst.
Al costat de fraternitat amfitriona de Sant Antoni va venir a la trobada — que diuen trobada en la llengua de Salvador Espriu i Josep Pla— la fraternitat de Sabadell (Barcelona) al complet (excepte Assisi, el cèlebre gos del col·legi, protagonista d’un reportatge televisiu d’aquell mateix dia), a més del que això subscriu, arribat de Madrid. El que va fer més sonora l’absència justificable dels germans de Roma, Terol i Saragossa, que també pertanyen a la primera Zona de l’entitat, encara que amb molta terra, aire i mar pel mig.
Després de les salutacions i l’oració inicial, vaig presentar als frares el Capítol de les Estores en la seva fase provincial, que se celebrarà a Madrid durant els dies 5, 6 i 7 de juny, amb obertura la nit del dia 4. La presentació incloïa els preàmbuls emanats de la Cúria general, un temari que han estudiar les fraternitats, el calendari de les fases local, provincial, interprovincial i general, itinerari que conclourà a Assís l’any 2025. Es va insistir, per la seva complexitat, en la metodologia per a les anàlisis i deliberacions, l’aprenentatge formatiu, i el no menys enrevessat enviament dels seus resultats a la Secretaria del Capítol mitjançant un enllaç digital.
Després d’una hora de pausada informació —buidats ja els previsibles enigmes monclovites i les malifetes del nostre tema—, les dues fraternitats catalanes van triar el seu representant en el citat Capítol provincial de les Estores. Després ens allarguem en preguntes i respostes sobre alguns assumptes de la Província, de les cases allí presents i del futur incert encara que mullat d’esperança. I d’allí a la taula fraterna, en un ambient sempre cordial i festiu, propi d’aquesta ciutat mediterrània i cosmopolita.
Fora, refermava el fosc xàfec i núvols espessos: una benedicció arrencada en rogacions del tron de la Moreneta (Rosa d’abril, Morena de la serra…), que feia del trànsit urbà i de l’estació de Sants un eixam de viatgers, llengües i equipatges.
