(Claretians · 20/02/25) El passat mes de desembre, el claretià Anaclet Yene (Eivinidissi, Camerun, 1982) va ser nomenat nou consultor-prefecte d’apostolat de la província de Sant Pau. Va fer la primera professió com a claretià el 13 de setembre de 2005 i la professió perpètua el 2011. El 28 de juny de 2014 va rebre l’ordenació sacerdotal. És llicenciat en Filosofia per la Universitat Sant Agustí, a Kinshasa (El Congo), i en Teologia per l’Escola de Teologia Sant Ciprià de Ngoya, al Camerun. Ha estat director de diverses escoles i vicari i rector al Camerun. L’any 2020 va arribar a Roma, on es va llicenciar en Teologia Pastoral a l’Institut Teològic Joan Pau II, i ha exercit com a rector i associat pastoral a Segrate i Trieste. Parlem amb ell per conèixer més de prop la seva història.
- Per què es va fer claretià?
El meu camí vocacional va començar al meu poble, al Camerun. Les parròquies dels voltants i la del meu poble són claretianes, i des de petit vaig estar a prop dels claretians: vaig ser batejat, vaig fer la primera comunió i vaig rebre tots els sagraments d’iniciació cristiana amb ells. És en aquest ambient que vaig començar a conèixer els claretians i a créixer amb ells.
Què va provocar l’element desencadenant de la meva vocació? Això forma part dels secrets de Déu. És cert que quan prenc la decisió —o, millor dit, quan la crida de Déu es fa més precisa— la primera congregació cap a la qual em dirigeixo és la dels claretians, perquè són els qui conec millor i estan presents al meu poble.
El contacte amb els claretians va ser fàcil, així com la integració, ja que ja els coneixia, juntament amb la meva família. L’orientació amb els claretians va ser senzilla, el contacte proper i, a més, vaig rebre l’acompanyament del pare Katoka i de molts altres germans que em van guiar en aquest camí vocacional.
- Quins càrrecs has exercit anteriorment?
Abans de ser prefecte d’apostolat, vaig treballar al Camerun, on vaig ser ordenat sacerdot i vaig ocupar diversos càrrecs en parròquies. Vaig ser vicari, responsable de les escoles primàries catòliques i també rector.
Després d’aquestes responsabilitats, vaig ser assignat a la província de Sanctus Paulus com a membre. Al cap de tres anys, vaig ser incardinat en aquesta província gràcies a una carta del pare general i al diàleg corresponent.
Quan vaig arribar aquí, vaig anar a Roma per continuar els meus estudis durant tres anys. Després, vaig treballar com a col·laborador pastoral a la comunitat de Segrate. Allà vaig ser nomenat rector de la parròquia Immaculada de Maria, a Trieste.
- Com vas rebre la notícia que series el pròxim prefecte d’apostolat?
Vaig rebre aquesta nominació amb sorpresa, però també amb alegria, perquè és un servei que prestaré a la congregació i a la província. Ho vaig saber durant una visita pastoral canònica, quan el pare provincial em va anunciar el seu desig que assumís el servei de prefecte d’apostolat.
- Quines seran les teves funcions a partir d’ara?
És important assenyalar que la província té un projecte pastoral que seguim. Com a prefecte d’apostolat, tinc el deure d’impulsar-lo i invertir els meus esforços per portar-lo a terme.
Sé que la prefectura d’apostolat és àmplia i exigeix molta energia, creativitat i dedicació a la feina. La província confia en mi i jo donaré el millor de mi per dur a terme aquest projecte pastoral tan important per a la província.
Juntament amb tot l’equip provincial, vull col·laborar per fer realitat aquest somni.
- Quins són els objectius d’aquest projecte pastoral?
Tenim almenys sis punts clau que ens guien en la nostra tasca. Un dels principals és el treball en equip. La nostra província és molt diversa culturalment, cosa que representa una gran riquesa. Tenim una diversitat de llengües, persones, feines i realitats molt diferents a Itàlia, França, Euskadi, Espanya i Catalunya.
Aquesta diversitat requereix col·laboració i treball conjunt. El nostre somni és que aquesta riquesa cultural es converteixi en un punt fort per a la província i per a la congregació.
Estem posant en marxa tots els nostres esforços i recursos perquè la nostra província, amb els seus talents i qualitats, pugui assolir no només els objectius del govern general, sinó també els de la província Sanctus Paulus.
- Ara treballaràs a Espanya, com portes l’idioma?
Pel que fa a l’espanyol, és una llengua que estic aprenent. Per això, actualment em trobo a Vitòria.
Com que l’espanyol, el francès i l’italià són llengües germanes, tinc l’avantatge de comptar amb algunes bases. Aprendre l’idioma és un desafiament que he de superar, ja que la llengua és una eina essencial de comunicació i diàleg.
Per això, aquest és el meu primer gran repte: aprendre la llengua per ser operatiu i poder comunicar-me plenament. Estic convençut que, amb l’aprenentatge diari, progressivament m’adaptaré.
