(P. Miguel Bonet N. C.R. · 18/01/24) Enguany l’Orde dels Teatins celebrem cinc-cents anys. És un gran goig, any jubilar. Cada casa i cada província té autonomia per celebrar-ho com li sembli millor. A Catalunya, estem presents a Barcelona des del 1632. Després d’uns dos-cents anys d’absència, els teatins van tornar el 1927 on estem actualment, al barri de l’Eixample al carrer Consell de Cent amb Enric Granados.
Sovint em pregunto per què Déu m’ha donat el do de la perseverança. És cosa de l’Esperit de Déu, que guia la seva Església. Fins fa un any érem tres a la comunitat, ara som dos, però plens de goig per poder viure la Providència del Senyor.
Amb motiu del cinquè centenari, aquest any hem programat moltes celebracions i la feligresia ens acompanya. S’ha festejat amb els mossens de l’Arxidiòcesi de Barcelona, amb la feligresia i, també, el dia 9 de febrer convidem els religiosos i religioses del territori a una trobada que tindrà lloc amb el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías.
M’he aficionat a repassar la història i m’adono que no «tot temps passat fou millor». M’ensenyaren que per a ser un bon prevere havia d’intensificar la pregària. D’aquesta manera els primers teatins van voler unir al sacerdoci la vida de comunitat amb els vots religiosos de pobresa, castedat i obediència.
El futur està en mans de Déu. Confio en la Divina Providència.
