(Agustins · 05/10/21) En la primera sessió del capítol, que va tenir lloc l’any passat a l’Escorial (Madrid), es va escollir els religiosos agustins que integren l’equip de govern de la província: prior provincial, consell província (sis membres), secretari i ecònom provincials.
Després de més d’un any d’haver iniciat el I Capítol Provincial, que va quedar interromput per la pandèmia, ha estat possible acabar-ho.
En aquesta segona sessió, que s’ha dut a terme del 20 al 26 de setembre, i que ha tingut lloc a la Residència Fray Luis de León de Guadarrama (Madrid), s’han aprovat els estatuts i els documents programàtics de la nova província de sant Joan de Sahagún.
Nom definitiu de la Província
El primer que cal destacar és que ja no s’utilitzarà en el nom de la nova província l’expressió “d’Espanya”, el capítol ha decidit llevar-la, atès que la província té al seu càrrec circumscripcions de l’Orde de Sant Agustí que estan en altres països del món, cosa que queda patent en la composició dels religiosos que han participat al capítol.
Participants
Dels 72 religiosos capitulars, han assistit 66, i els altres cinc, que havien d’arribar de països de fora d’Espanya, no han pogut estar presents per diversos motius relacionats amb la Covid 19. A aquests capitulars oficials, amb veu i vot, se’ls han afegit quatre més com a convidats, amb veu, però sense vot. Del total dels capitulars, 51 eren espanyols i 21 d’altres nacionalitats. Les circumscripcions de l’Orde representades en el capítol han estat Espanya-Portugal, Panamà, Puerto Rico- República Dominicana, Cuba, Veneçuela, Iquitos-el Perú, l’Argentina, l’Índia, Tanzània i Filipines.
El capítol l’ha presidit el Prior General, P. Alejandro Moral, acompanyat en la taula presidencial pel Prior Provincial, P. Domingo Amic i el Secretari Provincial, P. Carlos Alonso. Substituint al Prior General, quan havia d’absentar-se, ha estat l’Assistent General de l’Orde per a Europa del Sud, P. Javier Pérez Barba. També ha participat en el capítol provincial com a convidat l’Assistent General per a Amèrica Llatina, P. Alexander Lam.
Documents presentats i aprovats
Han estat set dies d’intens treball, amb reunions en grups i posada en comú, per a arribar a consensos en tots els temes proposats a l’ordre del dia de cada jornada capitular. D’aquesta manera, han estat aprovats els Estatuts de la Província sant Joan de Sahagún, que consten de 137 articles que, a la llum de la Regla de sant Agustí i de les constitucions de l’orde, regulen la vida personal, comunitària, apostòlica i econòmica dels religiosos i les seves institucions.
De la mateixa manera han estat aprovats quatre documents bàsics per a la marxa de la Província i que tenen a veure amb els accents i àrees d’acció que vol prioritzar la nova Província, la renovació de la vida religiosa, el pla de formació per als joves agustins i el pla de pastoral que es posarà en pràctica en tots els apostolats que té la província, amb especial incidència en els col·legis i parròquies.
Els accents definitoris de la nova província, passen per conrear la identitat religiosa, testimoniar la comunió a través de comunitats veritablement fraternes, realitzar una acció pastoral de clara identitat agustiniana, fer visible la universalitat missionera a l’Església i a l’Orde, traduir de manera pràctica la missió compartida amb els laics i establir estructures de govern pròximes i flexible.
Des d’aquesta identitat es pretén privilegiar, com a àrees d’acció, el món de la cultura i l’educació, la pastoral juvenil, la promoció vocacional, la formació dels futurs agustins, la vocació religiosa, el compromís social, la pastoral parroquial i els mitjans de comunicació com a elements d’evangelització i finestres que permetin apuntar-se a la vida dels agustins.
El document de la renovació de la vida religiosa fa referència als aspectes de l’oració, vida comunitària i apostolat, tant en l’àmbit local, particular de la comunitat, com en el global, general de la província.
En el pla de formació es troben tres parts: La primera presenta els aspectes generals de la formació inicial; la segona se centra en la identitat agustiniana i els desafiaments actuals; la tercera contempla els aspectes específics de la formació integral de la persona a cada etapa de la formació inicial agustiniana (Prenoviciat, Noviciat, Professori); a això s’afegeix, al final del document, la formació permanent, com a actualització de la vida i missió de tots els agustins.
Finalment, en el pla de pastoral s’indiquen els traços d’una pastoral agustiniana, on es ressalta: el primat de Jesucrist; la caritat com l’ànima de la pastoral; l’oració que porta a la interioritat com a lloc de trobada amb Déu, amb un mateix i amb els altres; la Bíblia com a aliment; la convocatòria a la conversió; la cura dels més fràgils i de la terra; el servei a l’evangelització; el foment de la comunió i la comunitat; el sentit eclesial i missioner; el compromís amb la justícia i la pau.
Propostes
Juntament amb l’estudi i acceptació dels quatre documents abans descrits, s’han aprovat 18 propostes del total presentades al capítol. La més important és aquella que emplaça al prior provincial i consell perquè proposi al pròxim capítol provincial una proposta sobre l’existència a Espanya d’un centre d’estudis teològics i un professori, o dos centres i dos professoris, com és el cas que es dóna ara amb L’Escorial (Madrid) i Valladolid.
Esdeveniments nous
Tres esdeveniments nous han caracteritzat a aquest capítol provincial. El primer d’ells ha estat la presència de l’Oficina de Comunicació de la província al mateix lloc de les reunions, amb l’objectiu d’entrevistar els capitulars i gestionar algunes intervencions en mitjans aliens de comunicació escrita i audiovisual. Així mateix, i gràcies a dos religiosos capitulars que han fet de cronistes, s’ha publicat en la pàgina web de la província (agustinos.es), una crònica de cadascun dels dies, la mateixa que s’ha enviat a tots els religiosos via whatsapp i correu electrònic. Al seu torn, els membres de l’Oficina de Comunicació han aprofitat per a donar a conèixer al capítol els objectius i mitjans que s’utilitzen per a informar, a través d’Internet i les xarxes socials, tant als religiosos en particular, com al públic en general, sobre les coses que els ocorren, o que fan, els religiosos, comunitats i institucions que regenten.
El segon esdeveniment nou ha estat, la participació en una de les sessions de treball d’un grup de laics, que han parlat sobre el que fan i els reptes que presenten a la província des dels seus diferents llocs d’acció. Estaven representats els àmbits de l’educació, parròquies, joves i nens, fraternitats laicals agustinianes, associacions i fundacions de cooperació. Tots ells han sol·licitat als capitulars que segueixin compromesos amb els diferents apostolats als ques ells representen i que continuïn confiant en els laics. Per a això demanen que se’ls formi més en l’espiritualitat agustiniana, que se’ls concedeixin més recursos materials i tècnics per a fer el seu treball i que s’aconsegueixi una major unió entre religiosos i laics.
El tercer esdeveniment nou ha estat que l’Eucaristia de quatre dels dies ha estat presidida per un bisbe diferent. Tres d’ells agustins, un resident a Roma amb el càrrec de sotssecretari del sínode dels bisbes, un altre titular de la diòcesi de Palència i el tercer emèrit del Vicariat Apostòlic de Iquitos (el Perú). El quart ha estat el cardenal arquebisbe de Madrid, afiliat a l’Orde. En ells estava representada l’Església universal, des del Vaticà, passant per les esglésies locals i arribant a les missions. Un signe de la unitat, de la col·laboració i disponibilitat total dels agustins al servei de l’Església i de la transmissió del Regne de Déu.
Èxit del capítol
Es pot dir que aquest 1r Capítol Provincial de la Província de Sant Joan de Sahagún ha estat un èxit. No perquè s’han solucionat tots els problemes, sinó perquè religiosos de les quatre províncies agustines existents fins al moment de la unió, han pogut celebrar, resar, analitzar, dialogar, decidir, projectar i conviure durant set dies com a germans en fraternitat agustiniana. Hi ha molt de camí a recórrer, però s’ha fet ja el primer pas, al qual segur li seguiran molts més.
