Les organitzacions que integrem la Iniciativa Església pel Treball Decent (ETD) reivindiquem, en aquesta Jornada Mundial pel Treball Decent, el TREBALL com un dret i un mitjà idoni per poder desenvolupar-nos i realitzar-nos com a persones.
El maig va acabar l’estat d’alarma declarat el març de l’any passat a causa de la COVID-19. En plena pandèmia hem sigut testimonis i hem patit molta precarietat en el món del treball: manca d’equips de protecció, falta de mesures de prevenció, persones teletreballant amb mitjans propis, persones en ERTO obligades a teletreballar, hores extraordinàries no retribuïdes, precarietat laboral, etc. etc.
Recuperar la “normalitat” no pot ser tornar a la precarietat d’abans. El treball és la nostra contribució singular i única a la construcció d’una societat més justa i igualitària, sense explotació ni opressió de cap tipus; és la nostra aposta per crear comunitat respectant la dignitat de tothom. El treball decent que reivindiquem ha de permetre atendre necessitats bàsiques, arribar a fi de mes, conciliar la vida laboral i familiar, l’accés a l’habitatge, la seguretat i salut laboral, la participació social, etc.; sobretot a joves i dones, amb altes taxes d’atur, treballs pitjor remunerats i d’elevada rotació. Massa sovint hi ha qui ha d’acceptar, si us plau per força, condicions de treball molt injustes.
“El que més frustra i et fa sentir inseguretat és que et demanin experiència però no et donin la possibilitat d’aconseguir-la des del principi per ser jove (Carmen, 23 anys )”
Per això, en aquesta Jornada Mundial pel Treball Decent, des de ETD reivindiquem:
* Que l’Estat i la Generalitat posin tot el personal i les eines necessàries per assegurar l’acompliment de la normativa sobre les condicions de treball i prevenció de riscos laborals. Cal evitar les condicions infrahumanes en les quals continuen vivint i treballant moltes persones temporeres en zones horto-frutícoles.
* Assegurar una ocupació de qualitat en els sectors privat i públic; disminuint la contractació temporal i parcial i impulsant la indefinida a jornada complerta.
* Mesures de formació i d’orientació per persones a l’atur però també per persones treballadores, especialment per les pateixen subocupació i precarietat en el treball.
* La pujada del Salari Mínim, per ajustar-se a les necessitats vitals de la societat actual. També les famílies sense ingressos han de poder anar millorant; amb especial atenció als perceptors de l’IMV i la RGC, eliminant dificultats administratives.
* Modificar el Reglament d’Estrangeria per evitar fer recaure en situació d’irregularitat sobrevinguda les persones migrants que volen viure i treballar entre nosaltres.
“En una societat realment desenvolupada el treball és una dimensió irrenunciable de la vida social, ja que no sols és una manera de guanyar-se el pa, sinó també un canal per al creixement personal, per establir relacions sanes, per expressar-se a sí mateix, per compartir dons, per a sentir-se corresponsable en el perfeccionament del món, i en definitiva, per a viure com a poble”
(Papa Francesc – Fratelli Tutti 162).
