(Pau Vidal, Membre de la Junta de la Unió de Religiosos de Catalunya · 27/02/26) La setmana passada l’Església i el Govern de la Generalitat de Catalunya van signar un protocol per a fer possible la cessió de propietats de l’Església per a habitatge social.
La Unió de Religiosos de Catalunya (URC) valora positivament la iniciativa i s’ha posat a disposició dels bisbats per impulsar-la. L’anunci de la signatura de l’acord arriba en un moment en el que les diverses ordes religioses estan, de la mà de Justícia i Pau, fent una reflexió sobre la Doctrina Social de l’Església i com aquesta il·lumina la gestió patrimonial i ajudar a prendre decisions a la llum de l’evangeli.
La junta de l’URC vol destacar el valor i la necessitat de col·laboració institucional davant la dramàtica crisi d’accés a l’habitatge al nostre país. També reconeix el paper de l’Església davant situacions socials que demanen una resposta com a expressió de la seva missió evangelitzadora i de promoció humana. Algunes de les ordes i congregacions que formen part de l’URC, estan disposades a participar activament, estudiant si alguns béns immobles que actualment tenen poc o nul ús podrien formar part d’aquest acord i arribar a concretar la cessió per fer-ne habitatge social.
El problema de l’habitatge
El papa Francesc, ja ens recordava que una vivenda és un dels tres imprescindibles per fer possible una vida en dignitat (en la seva feliç expressió de les tres Ts: “techo, trabajo y tierra”). Una llar, és condició de possibilitat per viure. El dret a un l’habitatge digne no és només una qüestió de polítiques socials, és una qüestió de dignitat humana i de justícia. Actualment a Catalunya aquest dret està clarament amenaçat i la crisi de l’habitatge que viu el nostre país és de gran magnitud, tal com posa de manifest per exemple l’últim informe de FOESSA.
A casa nostra, moltes congregacions i ordes religiosos des dels seus orígens ofereixen un acompanyament integral a les necessitats socials. En concret les ordes religioses treballen en diverses iniciatives i projectes per atendre el sensellarisme, garantir l’accés a l’habitatge, oferint pisos socials, acollida temporal, comunitats d’hospitalitat i acompanyament integral a les persones amb major vulnerabilitat i en situació d’exclusió. Feina que també fa el conjunt de l’Església i els bisbats a través de Càritas i altres iniciatives i entitats socials. Un clar exemple d’aquest compromís és la tasca que des de 2007 fa la Fundació Mambré, impulsada per l’Orde Hospitalària de Sant Joan de Déu, la Companyia de les filles de la Caritat amb altres entitats afins, que gestiona més de 400 recursos residencials per a persones en situació d’exclusió.
Donar suport a aquest protocol, l’acord marc entre l’Església i la Generalitat, no substitueix el compromís i la voluntat de les ordres religioses de seguir treballant per donar accés a una vivenda digna a través dels seus propis projectes i programes socials. Entenem que aquest acord no vol reemplaçar la iniciativa de l’Església, més aviat obre la possibilitat de mobilitzar alguns recursos immobles que altrament seguiríen sense cap ús (per dificultats de qualificació urbanística, inversió necessària molt elevada, etc.).
Més que un sostre
Com a vida religiosa, treballar per garantir el dret a un habitatge digne és expressió de la nostre missió i servei com a consagrats. Com a religiosos denunciem la injustícia estructural que fa tan difícil l’accés a l’habitatge i les dramàtiques conseqüències que això té en les vides de les persones. Però també seguim compromesos a oferir no només sostre, sinó un acompanyament humà, personal, quotidià, i també espiritual mirant de donar resposta a totes les dimensions de la persona, recolzant per exemple la recerca laboral, la integració comunitària i ampliant la xarxa relacional.
Una crida a la col·laboració i al bé comú
Des de la Unió de Religiosos de Catalunya (URC) reiterem el nostre compromís amb la justícia i el bé comú i en la necessitat de donar resposta a la crisi de l’habitatge del nostre país i estem disposats a aportar el nostre gra de sorra. L’evangeli ens fa llegir la realitat amb plena consciència dels reptes i alhora amb profunda esperança des del compromís compartit per una Catalunya més justa i fraterna.
