(B. de Tortosa · 06/10/25) El dissabte 4 d’octubre, el Convent de Santa Clara de Tortosa va estar de festa. Un bon nombre de tortosins i tortosines ens vàrem reunir per acompanyar a les germanes clarisses que any rere any celebren amb goig la festa del Pare Sant Francesc, coincidint que enguany s’està celebrant el centenari del “Càntic de les criatures”. Francesc va néixer l’any 1182 a Assís i als vint-i-cinc anys es va consagrar a Déu en una vida d’extrema pobresa i dedicant-se completament a una vida d’oració intensa i d’apostolat amb els més pobres. Es va alliberar de tot i els seus deixebles continuen amb el mateix carisma de pobresa i alegria per semblar-se cada dia més a Crist. Va morir als 45 anys, i va ser canonitzat pel Papa Gregori IX l’any 1228. A les 11 hores, es va celebrar l’Eucaristia presidida pel Bisbe de la nostra diòcesi, Mons. Sergi Gordo i concelebrada per: Mn. Joan Guerola, Mn. Pascual Centelles, Mn. Jordi Centelles i Mn. Rafel Prades.
“Alegrem-nos tots en el Senyor” va ser el cant d’entrada. La pau estigui amb vosaltres, va dir el Sr. Bisbe en començar l’Eucaristia. Avui celebrem la festa de Sant Francesc d’Assís, qui es va consagrar a Déu en una vida d’extrema pobresa i d’intensa vida interior d’oració i apostolat. Les germanes clarisses van cantar “Senyor tinguis pietat” i el “Glòria” i els fidels van seguir els cants resultant una celebració molt solemne. La primera lectura del llibre de l’Eclesiàstic (Ec 50, 2-7) la va proclamar el seminarista David. El Salm responsorial 16, va ser cantat: “Protegeix-me Déu meu que em refugio en Tu”. La segona lectura va ser de la Carta de Sant Pau als gàlates (Ga 6, 11-16)- Després de cantar “Al·leluia”, Mn. Joan va proclamar l’Evangeli segons sant Lluc (Lc 10, 24-27).
El Sr. Bisbe va començar l’homilia saludant als sacerdots concelebrants, a les religioses clarisses i algunes teresianes, a les autoritats i a tots els fills de Déu que participàvem de la celebració. Les paraules de l’Evangeli d’avui, dissabte, són les d’una oració de Jesús, adequades per a la festa de Sant Francesc d’Assís: “Et dono gràcies, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè has revelat als senzills tot això que has amagat als savis i entesos” (Lc 10, 21). Segons els que comenten l’Evangeli d’avui, els “savis i entesos” eren les elits religioses per als qui la saviesa i les catàstrofes del futur sol eren revelades a uns pocs privilegiats. Sant Francesc d’Assís va ser molt sensible a la bellesa de la creació. Era molt senzill i pròxim als senzills, amb un gran sentit d’Església i no va ser un mestre de la llei, perquè deia que de Mestre només n’hi ha un. Francesc va ser pobre i senzill com Jesús i també va ser “la saviesa de la Creu” de la qual ens parla Sant Pau. Gràcies a aquesta saviesa, veia en la mort la mà del Senyor Déu que la beneïa, tal com la veia en la resplendor del sol i les estrelles i en la mare terra que tant lloa perquè ens regala els seus fruits. Quan sabia que havia de morir, va dir: “Perquè, bé, que vingui la meva germana la mort”. Va demanar que li portessin a Santa Maria de la Porciúncula i allí va fer cantar una vegada més el “Càntic al sol” afegint l’estrofa. “Lloat siguis el meu Senyor, per la nostra germana la mort corporal de la qual ningú pot fugir… Lloem i beneïm al meu Senyor… Servint-li amb una gran humilitat”. En aquesta lloança al Senyor, ens va dir el nostre bisbe, veig una gran saviesa humana i divina. Que el nostre Pare ens concedeixi aquesta gran saviesa de Francesc d’Assís.
Mn. José Ayllón va fer les pregàries: Per l’Església, pel nostre Papa León i pel nostre bisbe Sergi. Per la família franciscana, perquè segueixin els passo de San Francisco. Per la pau i pels qui sofreixen en el cos o en l’esperit. Pels quals celebrem aquesta solemnitat perquè continuï present en el món d’avui l’esperit de Sant Francesc d’Assís. I després de cada invocació el lector deia: Preguem al Senyor i tots els fidels responíem: Et preguem, escolta’ns.
El cant de l’ofertori va ser: “Et presentem aquests dons d’Amor i amb Francesc et diem, beneït siguis Senyor”. I en la comunió cantem: “Canteu a Déu”. Arribat ja el moment final de la celebració ens va dir el nostre bisbe Sergi: Ens disposem a rebre la benedicció. Felicitats als qui avui celebreu el vostre Sant. El Senyor estigui amb vosaltres… i ens va impartir la benedicció solemne; en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant, descendeixi sobre vosaltres i us acompanyi sempre. Amén. El cant final va ser: “Lloat siguis el meu Senyor”. Abans d’acomiadar-nos vam ser obsequiats amb unes pastes elaborades per les religioses. Demanem al Senyor per intercessió de Sant Francesc d’Assís, que estimem cada dia més la humilitat i l’amor als nostres germans, els pobres.
Maria Joana Querol Beltrán
