Elisa Anglès i Pau Vidal ens expliquen que esperen de la seva incorporació a la Junta de la Unió de religiosos de Catalunya
ELISA ANGLÈS
Superiora General de la Puresa de Maria
Aquests darrers anys, el fet de participar a les Assemblees de la URC ha estat per a mi, sobre tot, un camí de reconeixement de la bondat i de la donació generosa de germans i germanes compromesos amb l’Evangeli, amb Jesús, amb les persones, amb la construcció del Regne de Déu. Germans i germanes que són a prop i que comparteixen la seva experiència i saviesa.
Seguint el que ens diu el document final del Sínode de la Sinodalitat, diria que la URC és un d’aquests espais de conversa en el que es juga la conversió, que ens ajuda a sortir de la pròpia mirada, del propi monòleg interior i poder obrir-nos a un diàleg que «entrellaça harmoniosament pensament i sentiment i genera un món vital compartit» (DF n. 45). És un espai per crear lligams de fe i d’amistat, per compartir situacions difícils i per cercar signes d’esperança, també de proposar i assumir riscs per viure amb radicalitat la crida del Senyor i d’esdevenir signes de que la fraternitat universal és sempre difícil, però sempre possible si ens deixem tocar per l’Esperit.
El meu sentiment, en aquest moment, és d’agraïment a totes les persones que, al llarg dels anys, han empès la vida consagrada a Catalunya à través de la URC i també a aquells que la formen avui. Agraeixo aquesta oportunitat de poder ser al costat dels germans i germanes que fan part de la Junta de la URC i amb els que ara podrem compartir i escoltar junts el que l’Esperit vol dir a la vida consagrada en el nostre context, ajudant-nos a fer concreta la conversió institucional i personal en favor de la missió de l’Església.
PAU VIDAL
Delegat dels Jesuïtes a Catalunya
A la última assemblea de la URC a l’Elisa i a mi se’ns va demanar de donar un cop de mà, incorporant-nos a la Junta. Estem agraïts per la confiança.
Començo aquest servei amb el desig de poder oferir una mirada realista i tan de bo també creativa i esperançada a la vida religiosa a casa nostra avui. Som conscients que estem vivint un moment de forta diminució que convé gestionar responsablement. Però hem de poder també tenir espais per seguir descobrint per on el Regne de Déu s’està mostrant i on pot la nostra veu profètica ajudar a desvetllar la set de Déu, el compromís per la justícia i el treball per la dignitat de tota persona.
Sant Ignasi de Loiola ens convida a buscar i trobar Déu en totes les coses, per tant, tot pot ser ocasió de trobada amb el Déu de la Vida. Déu se’ns mostra de manera especial en aquelles situacions i realitats de major exclusió i precarietat, de major pobresa i com a vida religiosa hi som convocats.
Que poguem doncs viure arrelats en el Crist, esperançadament, compassivament i joiosament. I fer-ho compartint la riquesa i diversitat dels nostres carismes al servei del mon com Església.
