(Montserrat Massó i Pàmies, odn · 20/03/25) El proppassat dissabte 15 de març vam tenir el goig de trobar-nos a Montserrat convocats per l’URC 620 religioses i religiosos de Catalunya amb motiu dels mil anys de la fundació del Monestir per l’Abat Oliva.
Amb el lema de l’any jubilar «Pelegrins de l’esperança» s’ha fet palès que la Vida Religiosa se situa sota el signe de “l’esperança que no defrauda[1]”, una crida a convertir-nos en pelegrins sembradors d’esperança en el nostre país i a reviure l’experiència de pelegrinatge de les nostres fundadores i fundadors. Així ens ho ha recordat el Pare Abat, Manel Gasch a partir dels mosaics que hi ha damunt de la Mare de Déu on se’n pot veure un que representa els monjos i un altre en què es representen els pelegrins.
La jornada va començar amb la celebració de l’Eucaristia presidida pel bisbe Romà Casanova i tot seguit vàrem poder gaudir del videomapatge “Lux splendis”: una experiència immersiva única, que ens convidava a redescobrir la Basílica des d’una nova perspectiva. A continuació el Pare Abat ens va fer una reflexió sobre la rellevància de la història espiritual de Montserrat i la referència que ha estat i és avui per tants pelegrins que pugen a la muntanya, testimoni de la fe cristiana a la nostra terra. També va expressar la condició actual de la vida religiosa afirmant que “avui la vida religiosa és contracultural”, una invitació a dialogar amb la nostra societat.
El dinar de germanor, ofert per la comunitat benedictina, va propiciar un encontre fratern i joiós en un ambient de celebració. A la tarda vàrem gaudir de la visita al Museu amb l’exposició del Mil·lenari “Montserrat, mil anys d’art i d’història” i un espectacular espai immersiu que recorre conceptes com l’acollida, la comunitat, l’espiritualitat i l’esperança.
Hem viscut una jornada que ha enfortit la comunió i la identitat entre nosaltres com a religioses i religiosos en una Catalunya on cada dia es veuen nous rostres que ens parlen de la globalitat del nostre món i on la interculturalitat ben palesa en les nostres Congregacions i Ordes, expressió del que vivim en la nostra societat, és una realitat que ens demana crear noves relaciones en la vida quotidiana. Unes relacions que expressin la coherència personal i comunitària pròpies del projecte de vida que professem des dels diferents carismes, mogudes i moguts per l’amor enmig d’un món que demana com mai la pau i la justícia, per tal de col·laborar en el projecte de salvació, de transformació d’un món en camí vers la plenitud del Regne de Déu. Santa Maria, sota d’advocació de Montserrat, acompanya el nostre seguiment de Jesús en una societat on els nostres vots poden esdevenir contraculturals, fonaments d’una reflexió sobre un model alternatiu de societat.
Agraïm de tot cor l’acollida fraterna de la comunitat benedictina, que la caracteritza seguint la Regla de Sant Benet i la facilitat de la bona organització de la jornada, que s’ha fet possible també gràcies a la col·laboració de diferents institucions i dels Delegats de Vida Religiosa de les Diòcesis catalanes.
[1] Rm 5, 5.
