(Fundació Hospitalàries · 18/03/25) La jornada “Violència en la dona amb especial vulnerabilitat. Realitat i abordatge”, celebrada el 18 de març en la Fundació Hospitalàries Barcelona amb el suport del Ministeri d’Igualtat, ha servit per a posar el focus en la violència que sofreixen les dones en situació d’especial vulnerabilitat: dones amb discapacitat, nenes i adolescents, dones amb dany cerebral adquirit i dones majors amb deterioració cognitiva.
El nostre objectiu va ser sensibilitzar, identificar i prevenir la violència que sofreixen aquestes dones, una problemàtica que en la Fundació Hospitalàries coneixem de primera mà a través de la nostra activitat assistencial en salut mental, discapacitat i psicogeriatría.
Conferència inaugural
Durant l’obertura de l’esdeveniment, Belén Gallo, directora general per a l’Erradicació de les Violències Masclistes del Departament d’Igualtat i Feminisme de la Generalitat de Catalunya, va destacar com “les violències masclistes impacten a la vida i benestar de les dones i poden implicar trastorns mentals, discapacitats o limitacions en la seva activitat”.
Gallo va ressaltar la importància de la interseccionalitat per a abordar correctament les diferents violències i discriminacions que sofreixen les dones. Va ressaltar que el 40,4% de les dones amb discapacitat acreditada a Espanya ha sofert algun tipus de violència en la parella enfront del 31,9% de les dones sense discapacitat acreditada (Macroencuesta de Violència de Gènere, 2019). I que 3 de cada 4 dones amb trastorn mental greu ha sofert violència en l’àmbit familiar i/o de la parella (FEDEAFES, 2017).
També va al·ludir a la falta de credibilitat com un obstacle que impedeix l’accés a la justícia perquè en molts casos són els propis agressors els qui diuen a les dones que “ningú les creurà perquè tenen un trastorn mental”.
Violència contra la infància i adolescència
Ariadna Vilà, psicòloga especialitzada en intervenció psicosocial i tècnica de la Direcció General per a l’Erradicació de les violències masclistes, va exposar tres formes de violència sexual contra la infància i adolescència “molt invisibilitzades”: mutilació genital femenina (MFG), tràfic sexual i matrimoni forçat. I va emfatitzar la importància d’intervenir en l’entorn familiar en el cas del matrimoni forçat i la MFG: “Moltes creuen que estan fent el millor per a les seves famílies. És improbable que una nena de 16 anys denunciï a la seva mare, per això cal treballar la prevenció amb les famílies”.
Per part seva, Agnès Mayoral, psicòloga de l’Equip de Suport al Tractament de la Infància Maltractada (ESTIM) de l’Hospital Sant Joan de Déu, va parlar de Barnahus, un nou sistema d’atenció a víctimes d’abús i maltractament infantil implementat a Catalunya. Aquest model, que prové de països nòrdics i s’està estenent a Europa, es basa en la centralització del procés de denúncia en instal·lacions agradables que s’assemblen a una llar. “Abans, les famílies havien d’anar peregrinant de departament en departament. Això causava victimització en el nen i les famílies. Amb aquest model, són els professionals els qui es desplacen sempre al mateix lloc”.
El Cap David Baldoví, cap de l’Oficina de Relacions amb la comunitat de la Regió Policial Virtual del Cos dels Mossos d’Esquadra, va destacar que a Catalunya es produeix un ciberdelicte cada tres hores, però només el 10% de ciberdelictes acaben en denúncia. També va explicar que, en l’àmbit digital la violència de gènere no està aïllada, sinó que “la majoria de les vegades es produeix violència física i, a més, digital”. I va afegir que, normalment, “quan una parella es trenca és l’home el que difon imatges de manera il·lícita de la dona”.
Finalment, Montserrat Plaza, psicòloga general sanitària i Doctora en Psicologia Social, va exposar sobre la violència vicària, que té lloc quan “l’agressor no té accés directe a la dona” i, llavors, “danya als seus fills i filles” per a fer-li mal a ella. Va assenyalar que la violència vicària se sustenta en tres pilars: el patriarcat, el adultisme –la impossibilitat de connectar amb la infància-i la família, quan aquesta última es converteix en un espai de control i por, en lloc de protecció.
Dones amb discapacitat intel·lectual
Aconseguir que les nenes i adolescents que passen per recursos de protecció de menors siguin plenament independents en aconseguir la majoria d’edat és tot un repte. I més encara, si tenen alguna discapacitat.
Cristina Enamorado és responsable del programa “Integrant dones” de la Fundació Purísima Concepción, vinculada a Fundació Hospitalàries. “L’habitatge d’alta intensitat és un programa destinat a dones joves d’entre 18 i 25 anys, procedents del sistema de menors. A més, en el nostre cas es tracta de dones que han sofert violència de gènere i tenen alguna discapacitat, la qual cosa augmenta la seva vulnerabilitat”. L’objectiu del projecte és “acompanyar-les fins que aconsegueixen independitzar-se amb seguretat de les institucions”.
Enamorat va destacar com un dels grans reptes la incertesa i desemparament al qual s’enfronten les joves en sortir del programa, que té una durada limitada d’entre 1 i 3 anys: “El temps és la major barrera perquè són nenes que es converteixen en dones en períodes molt curts de temps. De sobte un dia tenen educadors que els ajuden i a l’altre dia han de prendre decisions com a adultes”. Per això, treballen també “l’autoestima i l’autoconeixement perquè acceptin les seves diferents discapacitats”.
L’impacte del programa és molt positiu, com va testificar Elisabeth del Castillo, beneficiària de “Integrant dones”. Del Castillo és una dona jove amb discapacitat i trastorn de l’espectre autista que va sofrir violència de gènere des de petita, però que no ho va explicar fins als 17 anys. Gràcies al seu pas pel pis, ha superat moltes barreres: “Sóc més independent, he après a cuinar i puc ajudar a altres noies. Ja no em desoriento ni em perdo tant pels carrers. He aconseguit treure’m el grau mitjà. Puc identificar les meves emocions i parlar del que em passa. I les barreres que no he superat, estic en procés de fer-ho”.
