(VN · Patricia Ynestroza · 14/10/24) Entre els participants en el brífing d’aquesta tarda, estava la germana Liliana Franco, presidenta de la CLAR, Confederació de Religiosos d’Amèrica Llatina. Un dels temes tractats van ser els abusos sexuals i de poder que sofreixen les religioses avui dia. Vatican News, li va preguntar a la religiosa, com es pot aconseguir la purificació de les relacions.
Sobre el tema va dir que a Amèrica Llatina i el Carib s’ha realitzat una recerca, molt seriosa, de la que s’ha publicat en un llibre. És important, nomenar el que ens passa, va dir, de no ocultar-ho, d’intentar verbalitzar això que pot estar ancorat allí en la nostra societat i a la nostra Església, i que definitivament ens allunya de la manera i del voler de Déu.
“Per tant, la primera tasca és nomenar la realitat, poder dir-nos les coses, crear instàncies de discerniment, d’anàlisi en els quals sigui possible escoltar a les víctimes, reparació, camí de sanació, camí de reconciliació. Crec que aquests processos sinodals i la dinàmica en la que el Papa Francesc ha anat orientant el seu magisteri ens posa de cara a privilegiar, la cultura de la cura, per a situar-nos en la reverència respectuosa a la dignitat de l’altre”
No solament en la vida religiosa -va afirmar- sinó també en la societat, a l’Església en general, ens hem acostumat -va dir- a viure enmig de relacions que són rígides, excloents, que són controladores, o aïllaments que poden ser dolorosos. Poder fer aquest alt en el camí, va assenyalar, poder aprendre la manera de Jesús en el marc de la sinodalitat, ens ha de portar a purificar les maneres relacionals i a posar mitjans concrets que ens faci viure relacions més sanes, circulars, fraternes, relacions que potenciïn més a l’altre en la seva dignitat, i ens permetin caminar en condicion de germans.
L’escolta a l’Església ens condueix a la conversió
Sobre la importància de l’escolta, la religiosa va dir que és l’actitud que vertebra els processos sinodals, des del sínode dels joves, el de la Amazònia, i el d’ara, s’ha tractat de perfeccionar un mètode que és la conversa en l’esperit que té a la base l’escolta. L’escolta respectuosa a Déu en la veu dels altres. Aquest és el mètode que s’ha anat establint en cadascuna de les experiències sinodals, en les parròquies, en les congregacions religioses, en els grups de laics, etc.
L’escolta és una actitud vital, és un estil de vida que ens condueix a una manera de situar-nos i aquesta manera és en escolta. En escolta discernent al que Déu vol de nosaltres, de cadascun, i al que Déu vol de les nostres institucions.
La importància de l’educació catòlica
L’educació catòlica possibilita un canvi social, i per tant un canvi institucional. En els treballs va sorgir la pregunta sobre com fer que els col·legis i universitats es posin realment al servei de la missió en resposta al que Déu vol de la lglesia en aquest moment.
“I en aquest sentit, va sorgir la necessitat d’escoltar més als joves, als nens, per a poder diversificar els llenguatges, per a poder acostar-nos amb pràctiques més creatives també a les seves necessitats. És la consciència que totes les institucions de l’Església haurien de ser plataformes que ajudessin a enfortir l’esperit de la sinodalitat, les noves maneres relacionals, el lideratge al servei dels projectes comuns, el servei que realment generi transformació en els entorns i en els contextos concrets en els que hi som”
Va sorgir la pregunta sobre com fer de les institucions plataformes per a la missió i com escoltar més als nens i joves en aquest procés sinodal per a respondre també al que ells necessiten -va assenyalar- i per a portar-los la bona notícia de Jesús d’una manera que ells puguin captar-la, gaudir-la, valorar-la i animar-se a tenir ells la seva pròpia experiència de Déu.
La transparència i la rendició de comptes
En els treballs sinodals es va parlar de fer una crida a les parròquies, les congregacions religioses, les diòcesis i les arxidiòcesis perquè facin seva una cultura de la rendició de comptes i de la transparència. Això suposaria, va dir finalment la germana Franco, que ens habituem a rendir informes semestrals, anuals, no sols econòmics, sinó també informes pastorals que donin compte del que som i fem.
Importants són també les auditories externes, la revisió animada per equips interdisciplinaris, de persones que ajudin els interessats a entendre en què poden créixer, com millorar. En conseqüència, la rendició de comptes no seria una imposició, sinó com un hàbit que han d’aprendre, que sigui una cultura per a reconèixer les possibilitats de millora.
