(AF · Xavier Pete · 16/04/24) En un tanatori de l’arxidiòcesi de Barcelona, fa tan sols unes setmanes, un fill i una filla acomiadaven el seu pare, que va morir cristianament dies abans, de manera natural i essent vidu de la seva esposa. Familiars, amics i coneguts del difunt es congregaven en aquest espai de respecte i acompanyament sense que l’escena —la més habitual en aquest tipus d’entorns— transcendís la normalitat. No obstant això, un detall va sorprendre-hi tots els presents: les exèquies van ser celebrades per una religiosa. Es tractava de Conchi García (El Ejido, 1977), de les Germanes Dominiques de la Presentació.
“Al principi, els fills del difunt van mostrar-se contraris a la meva intervenció com a agent pastoral”, recorda García. El fet de ser dona, segons ella, va ser el desencadenant d’aquesta reacció: “S’esperaven trobar-hi un home, independentment de ser mossèn, diaca o laic“, continua. Després que fill i filla acabessin per aceptar aquesta situació una mica a contracor, l’esdeveniment no va poder acabar millor: “Una vegada va concloure la celebració, la filla del difunt es va apropar a mi i, amb llàgrimes als ulls, em va abraçar i va reconèixer-me que la seva mare hauria gaudit enormement amb aquesta celebració”, diu la religiosa.
