(P. Joan Codina, Vicepresident de l’URC · 04/04/24) Han respectat el dissabte, però el diumenge, tan aviat com poden, al primer llostre, surten de casa seva. Un interès els atrau més fort que el compliment del dissabte. És l’experiència viscuda al costat de Jesús el que ha estat una novetat engrescadora, que la creu va voler truncar injustament. Els varen arrabassar brutalment Jesús, l’amic entranyable. Però, el record és ben viu encara: Ell segueix sent l’amic. No se’n saben avenir de la seva desaparició. Potser fins i tot ara, després d’haver-lo vist ferit, crucificat, sepultat, ara senten que l’amor és més viu que abans.
Una força misteriosa les fa sortir de casa amb les mans plenes. Els evangelis ens fan saber que aquelles dones, un cop el van conèixer allà a la llunyana Galilea, no es van separar d’ell fins al moment de l’enterrament a Jerusalem. ¡Que n’és d’important per a nosaltres que aquestes dones no hagin deixat mai d’estimar-lo, i que sobretot no puguin abandonar-lo en el moment de dolor, d’incertesa, de foscor!
Hi havia claror a l’horitzó, però encara no havia sortit el sol: encara no se’ls havia encès la llum de la fe. Just quan arriben al sepulcre surt el sol, ens fa saber Marc, i es troben amb la sorpresa que la tomba és oberta i de dins estant un missatger els fa saber que el cadàver del seu Amic no hi és, que no segueixin buscant-lo: Ha ressuscitat. Evidentment, ja no calen els ungüents ni els perfums aromàtics. Però això és precisament el que les havia mogut a no separar-se de Jesús, a estar amb Ell. Els aromes, els perfums no són sinó símbols d’aquelles actituds que avui dia en diríem improductives o inútils, com és fer costat al cadàver de l’amic entranyable. Aquelles dones van sentir la necessitat de retornar a Jesús d’alguna manera tot el que havien rebut d’Ell. Això són els aromes!
¿No us sembla genial que l’origen de la nostra fe es situï, no en proclames solemnes, sinó en el silenci, discreció i frescor del matí, del primer matí, que és quan Déu actua? I cal ser-hi, de bon matí, per ser testimonis de l’acció de Déu! I elles hi va ser amb els perfums que havien comprat: Aquelles accions o actituds que no són inútils, sinó que resulten decisives.
És Pasqua! És l’ocasió de reviure aquella nostra primera trobada amb el Ressuscitat, en què li oferírem el millor de nosaltres mateixos; una trobada que un bon dia va capgirar les nostres vides. La Pasqua d’aquest any és el moment de renovar aquell generós oferiment de les nostres persones. També avui acudim a trobar el nostre Amic amb les mans plenes de perfums que representen les nostres bones intencions, desigs més profunds i les nostres bones obres. Però la nostra gran riquesa és el Ressuscitat que se’ns fa present en la Paraula acollida amb cor de deixeble i en l’àpat de l’Eucaristia.
Que els nostres perfums que ens han portat fins a Jesús segueixin omplint de flaire aromàtic les nostres cases i els llocs de les nostres trobades amb els germans i germanes.
