(Fra Joaquín Millán · 06/11/23) No va ser un dia qualsevol el 4 de novembre de 2023, sinó efemèride gran i colossal, que dos joves, Víctor Manuel Macario Morales i Carlos Vinicio Ordóñez Melgar, després de llarga reflexió, en el postulantat, primer, i més intensa, l’any de noviciat, hagin optat per lliurar la seva vida a Crist i als pobres.
Tal esdeveniment es va celebrar en el santuari de Sant Ramon Nonat a les 12:10. La veu emocionada de la monitora Antonia Fusalba va convidar als fidels concurrents, trenta-cinc laics, a viure la celebració, plens d’alegria i units en oració fraterna sota la mirada de la Mare de la Mercè.
Com instats, entrem en processó: fra Alveu Jacinto Luis, fra Álvaro Sicán Nistal, fra Cesar Blanco Hernández, fra José Navarro Rodríguez, fra Antonio Criado Rodríguez, fra Francisco Sanz Vidal, fra Cristian Peña Molina, fra Dinis Inácio Piquina, fra Johnny A. Chacón Sánchez, fra Alejandro Tribiño Gómez, fra Jhoeiner Ballester, fra Ruben Dario, fra Francisco Marín García, fra Joaquín Millán Rubio, fra Luis Roberto Mejía, fra Diego Pepio Orantes, presidits pel pare provincial fra José Juan Galve Ardit, i abrigallant a fra Víctor i a fra Carlos. Precedits de creu alçada i embolicats en les volutes oloroses de l’encens, cantant tota l’assemblea: Nostra Mare de Déu de la Mercè, Fundadora celestial.
Després de la veneració aromàtica de l’altar, el pare José Juan Galve ens va donar la benvinguda, va convidar a la conversió, va entonar el Glòria a Déu en el cel i va donar pas a la Paraula.
La monitora recorda que la Paraula ens indueix a contemplar el misteri de la vocació; (Jeremies); ens convida a comprendre que el Senyor ha cridat pel cap al més feble del món (Sant Pau als Corintis); ens ratifica que no som serfs sinó amics (Sant Joan).
Seguidament el pare Provincial ens suggereix el valor de la vocació. Penseu que en el fons hem estat anomenats des de sempre, que el Senyor havia pensat en nosaltres eternament; que la vocació no és un instant. No som els millors, ni els més savis. La vocació és cosa tan gran que ens ha d’animar i estimular contínuament. La crida ens posa com a referents, encara que siguem petites candeles, per més que siguem defectuosos. Déu havia pensat en mi, sempre i amb enorme amor. Per això hem de valorar-nos, hem de prendre consciència. Ànim. Déu no falla mai. Sant Ramon ens mostra un carisma, peculiar, únic.
Ja enfervorits, el pare Provincial interroga a fra Víctor i fra Carlos, que responen rotundament: vull compartir la vida comuna i viure els quatre vots segons la regla de sant Agustí i les Constitucions del nostre Orde.
El pare Provincial inicia l’oració universal, i fra Jhoeiner va presentat a l’assemblea les pregàries per l’Església, pel Papa i els Bisbes, pels anomenats als consells evangèlics, pels dos professos, per les vocacions a la vida religiosa i sacerdotal.
El cor, deu assidus, van marcant els moments més significatius de l’Eucaristia. M’ha seduït Senyor i em vaig deixar seduir, durant el ofertori. On falti l’esperança, l’alegria… durant la comunió.
Concloent prenen la paraula: fra Víctor agraeix l’acompanyament a la comunitat, l’acceptació a l’Orde. Fra Carlos dóna gràcies als presents, a la comunitat formativa, als fidels dels pobles que atenem, als seus pares que els estan veient a través dels mitjans de comunicació; i afegeix: veiem a Déu en vostès, que són la seva imatge, a tots els religiosos presents i absents, som una família en Déu (sonen calorosos aplaudiments). El pare Provincial expressa el seu agraïment a la comunitat de Sant Ramon, que ha tingut molts sofriments en aquest any. Cal reconèixer el fer de tots els dies, l’esforç i afecte que comporta estar amb els formants. El pare Francisco s’emociona: és un goig comprovar que Déu continua cridant; agraïm la presència dels que ens esteu acompanyant, sobretot al cor; aquestes celebracions han d’animar-nos. Convida a compartir una estona en el forn.
Finalitzem cantant la Salve Regina i la foto de rigor.
Compartim el menjar vint-i-sis religiosos i laics col·laboradors.
