(Arquebisbat Tarragona · 06/02/23) La Catedral de Tarragona va acollir, el passat diumenge dia 5 de febrer, la celebració eucarística amb motiu de la Jornada Mundial de la Vida Consagrada, que va presidir l’arquebisbe Joan i que va comptar amb la participació de religiosos i religioses de les diferents congregacions presents a la nostra arxidiòcesi.
La Gna. Isabel Górriz, delegada diocesana per a la vida consagrada, en la monició d’entrada de la celebració va recordar «que tots som germans i que tots som convocats a l’ajuda mútua i al suport i interès recíproc» i també va demanar tenir sempre present l’essència de la vocació consagrada: «Ser ofrena generosa al Senyor per al nostre món i que, com diem en aquest temps sinodal, tots volem “caminar junts”».
Arquebisbe Joan: «Els membres de la vida consagrada heu de ser sal que ens curi els nostres mals i ens conservi la nostra fe»
L’arquebisbe Joan, durant l’homilia, va parlar del mestratge de Jesús: «Predica la Paraula de Déu amb goig i alegria […] i els seus seguidors que l’escolten van experimentant, quasi inadvertidament, una nova perspectiva en la seva vida interior. Comencen a ser sal i a ser llum». Així, va recordar que Jesús ens demana que siguem «sal que dona gust, llum que irradia, i això va transformant la comunitat de vida consagrada o la comunitat parroquial de la qual formem part, conservant el gust de la fe i il·luminant la foscor de la tenebra dubtosa».
Planellas va afirmar que la vida consagrada és «viure amb radicalitat el baptisme i la confirmació, que ens fan cristians i deixebles del Crist». En aquest sentit, va demanar als religiosos i religioses «ser sal que ens curi els nostres mals i ens conservi la nostra fe, donant un bon gust de felicitat a la comunitat humana», una missió, va apuntar, que «no ha de reduir-se només a bones paraules, sinó que ha d’arribar a les bones obres, i obres de justícia social».
«Preguem especialment per la vida consagrada, conscients del moment que viviu cada un de vosaltres i cada una de les vostres comunitats. Que tingueu el coratge de ser ferms en la fe, tot i les persecucions del món, per tal de —tot tastant els consols de Déu— ser signes autèntics d’una vida cristiana viscuda en la radicalitat evangèlica», va demanar.
Després de l’homilia es va fer l’ofrena d’un ciri com a símbol de la llum que han de ser les persones consagrades per il·luminar el nostre món. Seguidament, els religiosos i religioses van renovar la seva consagració a Déu, reafirmant les arrels evangèliques, seguint el carisma congregacional i oferint-se al Senyor per estimar-lo i servir els germans.
