20 anys de la Escola CINTRA. Imma Bonada
Ara fa 20 anys, un grup de religiosos que vivien al Raval de Barcelona van detectar que adolescents en edat escolar eren absentistes. Així comença un projecte educatiu, Cintra, una escola amb caràcter intercongregacional, que donava resposta a una necessitat. Van començar 13 persones, que representaven 9 congregacions; avui, a l’Associació Cintra en són 34. L’Imma Bonada és carmelita vedruna i l’actual directora de Cintra.
Què t’aporta aquesta tasca?
És exigent i dura. Tot i així, té molt sentit trepitjar cada dia aquesta realitat. Són nois i noies que han viscut experiències molt dures i traumàtiques. Intentem entendre’ls, acompanyar-los i sobretot estimar-los. Veure com canvien i maduren és una satisfacció molt gran. Per a l’equip docent representa una forta exigència, però també rebem molt d’ells.
Quines mancances té l’alumne?
Els alumnes provenen de famílies molt desestructurades, amb mancances que els ocasionen desequilibris; han experimentat l’abandonament físico emocional. L’escola vol ser el que representa el seu nom: una cintra que ajudi a consolidar l’arc interior de la identitat de cada alumne, perquè no es tracta de construir res nou, sinó de recuperar el que ja habita en l’interior de cadascun d’ells.
Quina resposta rebeu dels alumnes?
Generalment tots acaben amb una actitud agraïda, expressant i valorant el que han rebut durant els 4 anys que passen a l’escola. Un fragment de l’evangeli que ens il·lumina és el del cec assegut vora el camí demanant ajuda. El miracle de Jesús no és només que li retorna la vista, sinó que el treu del marge i el situa de nou en el camí. Cintra també vol treure de la marginalitat els adolescents que tenim i els vol posar de nou en el camí de la integració personal i social.
Òscar Bardají i Martín | Full dominical. Arquebisbat de Barcelona, 10 de gener de 2016
