(Salesianes · 10/12/21) La capella de la Casa provincial de les Salesianes va acollir, el dissabte 4 de desembre, una solemne Eucaristia presidida pel cardenal Carlos Osoro, arquebisbe de Madrid, en el marc del 150 aniversari de la fundació de l’Institut de les Filles de Maria Auxiliadora. Una família religiosa nascuda del cor de Don Bosco i de la fidelitat creativa de Mare Mazzarello que el 5 d’agost de 1872, al costat del primer grup d’onze dones joves, pronuncia el seu “Sí”, com Maria.
Entre l’assemblea S. María del Rosario García, actual Vicària general de l’Institut, el Consell inspectorial, nombroses salesianes procedents de les 54 comunitats presents a Espanya, al costat de seglars representants de les comunitats educatives, nens i joves que han volgut viure aquest esdeveniment en primera persona.
Al costat del cardenal va concelebrar el Sr. Fernando García, inspector salesià (SSM), a més d’altres salesians i representants de l’església local com a el Sr. Avelino Revilla, Vicari general de l’arxidiòcesi de Madrid i el pare Ángel Camino, ÓSSA, vicari episcopal de la Rectoria VIII.
A la seva homilia Don Carlos va destacar tres paraules: escollides, agraciades, estimades per a regalar aquest amor de Déu que descobrim a la nostra vida. Ens va convidar a arribar – com feia Mare Mazzarello- al cor dels joves pel lliurament i la dedicació a ells, perquè només llavors podrem restaurar els seus cors. I ens va instar a no oblidar que som un Institut que és tot de Maria.
En finalitzar l’Eucaristia es va donar pas a l’acte commemoratiu en el qual es van anar narrant esdeveniments significatius de la història de l’Institut, a través dels canvis de seu de la Casa generalicia des de Mornese a Roma, passant per Nizza i Torí. Pinzellades d’història delicadament combinades amb música i cançó que va fer de l’acte un moment senzill i entranyable que va moure al cor a l’agraïment i al compromís per a continuar donant vida al carisma.
Els joves estaven especialment convocats a l’últim dels actes del dia. Una nit d’art i oració sota el títol “Les petjades del meu camí”. Música, imatge, silenci i paraula es van conjugar amb finor i emoció per a facilitar la trobada amb Jesús. Tres moments, tres figures en les que centrar la nostra mirada: Maria als peus del que Maín posava les claus de la casa i les dels cors, Jesús lliurant la vida a la creu, i Mare Mazzarello representada amb una vinya, les seves cartes i un hàbit religiós. El protagonisme juvenil va oferir al moment un bonic to vocacional.
Com un ressò es repeteixen al cor les paraules de Don Bosco a les germanes de Nizza: “Maria camina per aquesta casa”. Experimentem que no és una manera de dir, és real, és passat, és present i futur. Maria ha guiat aquests 150 anys d’història, de vida, i ho continuarà fent.
