(Teresianes · 23/06/24) En aquesta ocasió tenim la sort d’entrevistar la germana Asunción Álvarez, una de les tres germanes que va formar part de l’equip de redacció de la història de la Companyia.
Amb motiu de l’aniversari de la fundació de la Companyia, hem volgut compartir de primera mà, la importància i el procés de creació d’aquesta obra que tant ens ha ajudat i ens continua ajudant a viure un present i un futur esperançador, tenint les arrels ben ancorades en el que som i acollint amb gratitud tanta vida heretada.
Quins van ser els temps? Quan es va decidir començar a escriure la història de la Companyia? Des de quin lloc es va escriure?
La Història de la Companyia de Santa Teresa de Jesús, en 10 volums (plantejada de manera temàtica), com avui la tenim editada, té la seva “inspiració” en el Capítol General de 1999 que va demanar “revisar i continuar” la història que amb afecte cridàvem “llibret vermell”. Va ser un bonic esforç d’unes germanes que van voler reconnectar-nos amb les nostres arrels, el nostre carisma i la nostra marxa.
Per encàrrec del govern general: Al març 2001, Amelia Pérez de Camino i jo, iniciem el projecte d’una nova Història contactant amb especialistes en història de la vida religiosa i lectura d’obres d’altres congregacions. Comptant amb l’assessoria de Joan Bada e.p.d.), sacerdot secular, catedràtic d’Història Moderna i professor de la Universitat de Barcelona i de la Facultat de Teologia de Catalunya.
Al juny en una trobada amb el Govern general vam fer el primer plantejament del treball i el disseny del projecte. Per a presentar al setembre l’índex i enfocament de l’obra. De seguida vam tenir el primer contacte amb l’Arxiu general (AGSTJ).
Més tard Laura Rius es va incorporar a l’equip en 2004.
Durant aquests anys, fins a arribar a la fi als 4 toms generals, el 27 de gener de 2016, va haver-hi molts mesos de treball intens en el AGSTJ i diverses reunions amb el Govern general perquè anessin seguint el procés d’elaboració.
Quines persones i/o comissió es va encarregar d’això? Cadascuna es va encarregar d’una part o totes vau col·laborar en tot?
Els 4 volums generals han estat el resultat d’un treball de camp, elaboració i redacció molt compartit entre les tres germanes que formem l’equip. La redacció última, revisada per totes moltes vegades, la vaig assumir jo, Asun Álvarez.
Els 6 volums de les províncies han estat el treball de cada equip provincial designat per la seva província per a això. Evidentment, comptant sempre amb la col·laboració d’altres germanes.
L’equip d’Història, en aquest cas Gemma Bel, va substituir a Laura Rius i en diàleg amb elles, responíem d’acarar dades i deixar elaborada la redacció definitiva, respectant sempre el seu propi estil.
Per què creus que és important no perdre de vista les arrels de la Companyia?
Tinc la certesa, que tornar a les arrels, aprofundir en els fonaments de la “obra predilecta” d’Enric d’Ossó, ens ajuda a continuar oferint de manera “viva” el carisma teresià a la dona i a l’home d’avui. I que aprofitar l’experiència viscuda és imprescindible per a enriquir el nostre present i per a projectar el futur.
En aquests moments que s’està enfortint la Família Teresiana i volem ampliar la nostra espiritualitat als laics, i aquesta obra és un instrument molt vàlid.
Això sí, és bo advertir que són uns llibres per a ser llegits a poc a poc, i segons l’interès del lector/a o grup, a cada moment. I manllevo unes paraules d’Asunción Codes a la presentació del Vol. I: Sabem que, tal com està concebuda l’obra, no hauria de ser la Companyia de Santa Teresa la seva única destinatària. Tots els membres de la Família Teresiana, laics, amics i col·laboradors, i quants desitgen conèixer més de prop aquesta “obra predilecta” de sant Enric, han de sentir-se convidats a llegir aquestes pàgines. Amb les mateixes paraules utilitzades pel Fundador referint-se a Teresa de Jesús, avui diem del carisma teresià d’Enric d’Ossó: “És una mina encara sense explotar”. Està a l’espera de noves maneres de viure-ho i oferir-ho als homes i dones del segle XXI.
Què va significar per a tu formar part d’aquest projecte? Què et va aportar com a teresiana?
Diuen, que per als creients, a la vida no hi ha casualitats, sinó que tot és una gran Providència (cura) de Déu. Així resumiria la meva experiència, ja acabat el projecte. Ho vaig iniciar amb consciència d’una enorme responsabilitat a les mans i no sé si era por, però sí un gran respecte cap a la tasca assumida. I haig de dir, que el sentiment final ha estat d’un gran agraïment per tanta vida descoberta, tanta vida heretada dels qui ens han precedit. I, per descomptat, agraïment a Enric d’Ossó, que no va guardar, sinó que va oferir al món, com va regalar, el carisma, el do rebut.
I a propòsit dels anys “gastats” entre documents de “família”, arxius… en el “ferragost” romà, haig de dir que estic molt d’acord amb el que diu la saviesa popular: el frec fa l’afecte. I aquests llaços trenats amb l´’Enric i les germanes que van ser “pilars” de l’obra i les que l’han anat consolidant, deixa un gran pòsit d’afecte.
Podries compartir alguna experiència significativa del procés de documentació i redacció?
El procés d’elaboració de la Història ha estat tan llarg que les experiències han estat moltes. Destaco alguna:
Ha estat un regal el contacte directe amb les “fonts” de la Companyia i el poder oferir-les a través de milers de notes a peu de pàgina en cada full escrit, que poden ajudar a la recerca-aprofundiment a la Família Teresiana.
Una altra experiència que destaco és la de treballar en equip i, sobretot, la de fer-ho “en xarxa” (embullades) amb tantes germanes d’Amèrica i Àfrica i Portugal i Espanya. Tota una xarxa de col·laboradores.
Com a anècdotes en la redacció: innombrables. Només una: des de l’inici, l’equip vam posar molt d’interès a redactar d’acord amb l’última normativa de la RAE, amb algunes novetats ortogràfiques. Decisió que no aclarim a les províncies. Ja en un dels primers documents que enviem, una germana encantadora, ens va contestar que havíem escrit amb moltes faltes d’ortografia.
Ens va encantar i, sobretot, va ser el motiu i el moment de justificar els canvis.
Amb tot, tenim a les nostres mans, un relat expressat amb les llums i ombres que han anat configurant, al llarg dels primers 125 anys a la Congregació i es vol fer memòria del camí recorregut.
A través del relat es deixa el parer a la lectura atenta i intuïtiva de cada lector. La història continua, toca a la generació actual i a les següents continuar-la, continuar elaborant-la amb una fidelitat creativa al carisma rebut, i brindar-lo de forma compromesa als seus coetanis.
