(Dominiques de la Presentació · 21/04/26) Arribar a la Grande Bretèche, a la nostra benvolguda Casa Mare, té sempre alguna cosa de profundament especial. No és només el lloc en si, sinó l’atmosfera que l’envolta: una mescla de silenci fecund, memòria viva i acolliment fratern que toca el cor des del primer instant. Allí, la presència de Marie Poussepin es percep amb una proximitat particular, gairebé tangible, on la seva intuïció i el seu esperit continuen encoratjant cada pas, cada trobada, i cada moment compartit. I, com sempre, les germanes ens reben amb aquesta alegria senzilla i autèntica que neix de la vida en comú i del Carisma compartit.
Quan, a més, coincideix amb el temps del Consell General Ampliat (CGA), tot adquireix una densitat encara major. La Congregació es fa visible i palpable de manera immediata: rostres, llengües, cultures i experiències provinents dels quatre continents s’entrellacen, mostrant amb bellesa i veritat la riquesa i universalitat del Carisma. És una experiència de comunió que eixampla la mirada i renova l’esperança. Així va ser la nostra arribada el passat cap de setmana.
El XXIIè CGA, amb el lema «El goig de la fraternitat: fidelitat al Carisma«, es trobava ja a mig camí, en un moment especialment significatiu d’escolta, discerniment i projecció cap al futur. En aquest context, diverses activitats van voler fer present davant el Senyor la realitat de l’Església i del món, amb les seves llums i les seves ombres, confiant-lo tot a la intercessió de Marie Poussepin. Aquest XXIIè CGA té, a més, un matís particularment significatiu que mereix ser subratllat: és la primera vegada que, al costat de les priores majors, participa també una consellera de cada estructura. Aquest gest, senzill en la seva forma però profund en el seu significat, fa visible el camí de sinodalitat que la Congregació ha decidit emprendre. No es tracta només d’una ampliació de la participació, sinó d’una manera nova de caminar juntes, d’escoltar-se mútuament i de destriar en comú, acollint la diversitat de veus com una riquesa i no com una dificultat.
Entre aquests moments, volem destacar de manera especial el gest que recull el vídeo que avui compartim: un senzill però profund signe en el qual les germanes es van passant una espelma encesa. Un gest carregat de significat, que expressa l’oració comuna i el desig de ser llum enmig de la realitat que vivim. Amb aquesta flama, cadascuna demana a Marie Poussepin que ens acompanyi, ens sostingui i ens il·lumini en aquest moment històric, marcat per tants desafiaments, incerteses i també oportunitats.
És, en el fons, una súplica confiada: que puguem ser, com a Congregació i com a Església, aquesta llum humil però necessària que el món espera; una llum que no enlluerna, però que orienta; que no s’imposa, però que acompanya; que no jutja, però que acull i transforma.
Us convidem a unir-vos a nosaltres en aquesta oració, deixant que també la vostra vida s’il·lumini i es faci llum per als altres.
Gnes. Gemma Morató i Conchi García
