(Claretians ·05/04/23) Davant un bon grup de persones de l’àmbit claretià, la germana Viqui Molins, de la companyia de Santa Teresa, va parlar el dissabte 1 d’abril a la Sala Claret sobre el balanç que fa dels 10 anys del pontificat del Papa Francesc des del punt de vista de la dona i dels pobres.
Sobre la dona va dir que quedava molta feina a fer per una església en què realment els homes i les dones se sentissin en plena igualtat i corresponsabilitat dins de l’Església. Amb tot, va valorar molt positivament les passes fetes a través de diversos gestos i nomenaments, que sens dubte va afirmar que obren un procés per anar més lluny.
Pel que fa a la sensibilitat del Papa envers els pobres i els exclosos, va remarcar que ja des del principi, començant per l’elecció del nom, va tenir molt clar l’objectiu de construir una església “dels pobres i per als pobres”, en la línia del que ja anava fent com a arquebisbe de Buenos Aires. I ho va expressar molt bé en el capítol quart de “la joia de l’Evangeli” dedicat a “la dimensió social de l’evangelització”. Va afegir que per a ella “La joia de l’evangeli” era com un llibre de capçalera. “És com el ‘Kempis’ que jo llegia de joveneta i tant de bé em va fer”.
També va fer referència al documental de Jordi Évole “Amén”, on el Papa Francesc dialoga amb deu joves i que s’ha estrenat fa ben poc. “En la manera com el Papa escoltava i responia a aquells joves en la seva diversa problemàtica, és clar que sap situar-se en les ‘perifèries existencials’, acollint, respectant, compartint”, va dir.
Viqui Molins va comentar també alguns textos del Papa Francesc, especialment de “Fratelli tutti” que li han resultat especialment significatius de la forma que té de plantejar la sensibilitat i actuació amb els pobres i els exclosos. Hi va posar títols com “fraternitat més que acció social”, “no n’hi ha prou amb programes d’assistència social”, “del donar al compartir” o “tocar més planificar”.
Tota la seva intervenció va estar plena d’anècdotes i experiències relacionades amb el seu dia a dia entre els exclosos, especialment a l’Hospital de campanya de Santa Anna, una iniciativa que sens dubte deu la seva existència al Papa Francesc.
