(UISG · 25/03/21) Un any després de l’inici de la pandèmia del Covid-19, les Superiores Generals i els Superiors Generals de les famílies religioses al servei de les persones més vulnerables, donen gràcies a Déu per la generositat amb la qual tants dels seus membres han lliurat el seu esforç, energies i fins i tot la seva pròpia vida per a cuidar a quants s’han vist afectats per aquest insidiós virus.
Així mateix, confiant en la Divina Misericòrdia, encomanen al Senyor les religioses i els religiosos que, afectats pel virus, han donat fi al seu camí en la terra, a vegades també ells en una dolorosa “solitud”, però sempre acompanyats de l’afecte, l’oració i la proximitat de les seves famílies religioses. Compartint el crit de tota la humanitat, hem viscut amb gran esforç aquest últim any ple d’angoixes, sofriments i penúries, per a protegir al màxim la vida i la salut dels quals ens han estat confiats.
Mentre es consoliden els mètodes de prevenció i tractament que ens permetin afrontar el desafiament present i fer que estiguem més atents i preparats per al futur, esperem que totes les poblacions del planeta, fins i tot les més pobres, puguin accedir a la providencial vacuna i instem a tots religiosos i religioses que es converteixin en promotors d’aquest compromís tant en les seves pròpies famílies religioses com a la regió on serveixen.
A més, com a responsables de nombroses residències d’avis o amb diversos tipus de discapacitat, volem reafirmar el nostre compromís de continuar posant a la persona al centre dels serveis que oferim i a promocionar la vida amb la millor qualitat possible com a objectiu específic de les nostres institucions, buscant millorar contínuament la qualitat de la nostra oferta. Arran del recent document de la Pontifícia Acadèmia per a la Vida “La vellesa: el nostre futur. La condició dels ancians després de la pandèmia”, reafirmem que la persona sempre ha d’estar en el cor de tot servei assistencial.
Estem convençuts que la família, principalment si es tracta d’una família sòlida, que s’estima i viu feliç, és el lloc més adequat per a viure la pròpia existència fins a l’últim dia; per això continuem amb el nostre compromís d’ajudar a les famílies en aquest esforç. Lamentablement, també hem de tenir en compte que, sobretot en la societat occidental, avui la família està sovint en crisi. Amb realisme, ens sembla que podem dir que la major part de les persones allotjades en les nostres residències, si no estiguessin en elles, en realitat viurien en una solitud gairebé contínua.
Per tant, mantenim el compromís de les nostres famílies religioses de “acollir” i oferir una llar amb la possibilitat de relacions interpersonals sanes i guaridores, a moltes persones que continuen trucant a les nostres portes, les quals, a causa de les dificultats de la seva situació d’origen, no són capaços de satisfer les seves necessitats assistencials. A més, sobretot quan existeixen patologies cròniques invalidants, constatem que la família ens demana que les ajudem amb sentit pràctic, amor i competència professional, fins i tot amb l’acolliment en institucions, per a donar a la mateixa família, a més de la persona anciana o discapacitada, una seguretat que li permeti relacions tranquil·les.
Així hem experimentat que una col·laboració efectiva entre les institucions i la família d’origen és possible i dóna bons resultats en termes de qualitat de vida i continuïtat assistencial. Això confirma que les respostes a les necessitats de les persones ancianes o amb discapacitat, especialment si es troben en situació d’indigència, poden i han de ser diferents segons la seva situació social i clínica, organitzant-se des de la permanència en la família, l’habitatge social i les comunitats de vida, fins al moment en què sigui necessària l’estructura residencial. Amb gratitud podem reconèixer que el compromís dels religiosos i religioses està present a tots aquests àmbits, conscients que entre les víctimes de la “cultura del descart” denunciada reiteradament pel Papa Francesc, hi ha moltes persones ancianes o amb discapacitat.
També volem assenyalar que el sofriment provocat per la pandèmia, a vegades, ha estat motiu d’algunes intervencions encaminades a empènyer als òrgans de govern central o local a afavorir la desinstitucionalització de tota mena d’assistència a persones vulnerables per la seva discapacitat, edat o malaltia, les quals, per no ser autosuficients, són acollides a Residències d’Assistència Social o Residències de Salut per a Discapacitats. En aquest sentit, a partir de l’experiència de moltes de les nostres realitats, ens sembla útil donar suport a la presència d’estructures que, per la possibilitat d’oferir serveis més especialitzats, puguin formar part també de les xarxes de serveis del territori, convertint-se així en un nucli animador d’aquest “continuum” soci-sanitari també desitjat pel recent document de l’Acadèmia per a la Vida citat anteriorment.
Que l’Esperit continuï donant a les nostres famílies religioses la fantasia de la caritat que va animar als nostres Fundadors i Fundadores, els quals, obeint el manament del Senyor d’anunciar l’Evangeli i cuidar als més febles, van fer realitat nombroses hostatgeries del Bon Samarità ajudant molts germans i germanes a beneir la vida fins al seu terme.
Superiores i Superiors Generals de les famílies religioses dedicades a l’atenció sanitària i a cura dels més vulnerables
- Missionary Sisters of the Sacred Heart of Jesus (Cabrini)
- Poor Servants of the Mother Of God
- Sisters of the Divine Savior – Salvatorian Sisters
- Congrégation Notre-Dóna’m Chanoinesses de Saint-Augustin
- Franciscan Missionaries of St Joseph
- Religiosas Adoratrices Esclaves del Santíssim Sagrament i de la Caritat
- Religieuses de Jesus au Temple
- Soeurs Missionnaires du Christ-Roi
- Suore Ministre degli Infermi vaig donar S. Camillo
- Germanes de la Caritat de Santa Ana
- Oblates Catéchistes Petites Servantes donis Pauvres
- Petites Sœurs donis Pauvres
- Congregazione Figlie di San Camillo
- Poor Handmaids of Jesus Christ
- Congrégation donis Sœurs Antonines – Liban
- School Sisters of Notre Dóna’m
- Institute is Religious of the Sacred Heart of Mary
- Soeurs de Charité Dominicaines de la Présentation de la Sainte Vierge
- Congregazione Suore di San Giuseppe Benedetto Cottolengo
- Soeurs de la Charite de Saint Hyacinthe
- Suore Ospedaliere del Sacre Cuore di Gesù
- Istituto delle Suore Francescane Angeline
- Els Oblates de l’Assomption
- Sacerdoti del Cottolengo (SSC)
- Servi della Carità – Opera Don Guanella (SC)
- Terzo Ordine Regolare Francescano (TOR)
- Congregazione dello Spirito sant (Spiritani)
- Società Missionari di San Giuseppe di Mill Hill (MHM)
- Agostiniani (ÓSSA)
- Ordine dei Frati Minori (OFM)
- Congregation of the Immaculate Heart of Mary ( CICM – Missionaries of Scheut)
- Chierici vaig donar sant Viatore (CSV)
- Fils de Marie Immaculée (FMI)
- Servants of the Paraclete (SP)
- Fratelli delle Scuole Cristiane (FSC)
- Fratelli della Carità (FC)
- Missionary Servants of the Most Holy Trinity
- Confederazione Benedettina (OSB)
- Ordine Ospedaliero vaig donar S.Giovanni di Va donar (Fatebenefratelli)
- Brothers of our Lady, Mother of Mercy (CMM)
- Figli dell’Immacolata Concezione (Concezionisti) (CFIC)
- Congregation of Holy Cross (CSC)
- Chierici Regolari Ministri degli Infermi (Camilliani) (LA MEVA)
- Fratelli di San Giuseppe Cottolengo (FSGC)
- Ordine Cistercense (Ocist)
