(UISG · 24/11/23) En el segon dia de la reunió conjunta UISG-USG, el matí va estar ple d’alegria quan els participants es van reunir amb el Papa Francesc. Els participants van compartir moments significatius amb sa Santedat, enfortint els llaços i la comunió entre els membres presents.
A la tarda, els participants van tenir l’oportunitat d’escoltar el testimoni de dos Superiors Generals: La gna. Miriam Altenhofen, SSpS, Superiora General de les Serventes de l’Esperit Sant, i el P. Miguel Márquez, OCD, Superior General de l’Orde dels Carmelites Descalços. Cadascun d’ells va compartir elements d’esperança.
La Germana Miriam Altenhofen va començar el seu testimoniatge amb la frase atribuïda a Martí Luter: «Si cregués que el món s’acabarà demà, plantaria avui mateix una pomera«.
A continuació, va compartir exemples concrets d’esperança dins de la seva família religiosa, com l’impacte transformador del discerniment comunitari en un Capítol General, que va permetre passar d’una cultura de debat a una altra de compartir i explorar.
Altenhofen va descriure l’esperança com una profunda confiança en els plans de Déu per a un futur positiu, fins i tot enfront dels desafiaments. Va subratllar que aquesta esperança és profètica i inspira accions concretes i el compromís de romandre prop dels necessitats.
El P. Miguel Márquez va parlar de la importància de l’escolta, especialment de la crida de Déu. La pregunta de Jesús al seu deixeble Pere en el llac Tiberíades: «M’estimes?» continua sent avui la mateixa per a tots i cadascun de nosaltres – una crida a deixar que Jesucrist ens reconstrueixi, ens regeneri per a construir un món de pau i justícia. L’essència de la Vida Consagrada està a deixar-nos estimar. És a través del silenci, del desinterès i de l’obediència a l’Esperit com neix la veritable esperança.
El P. Miguel Márquez va compartir en el seu testimoniatge totes les experiències de les seves co germans que viuen en llocs conflictius i que intenten donar als nens de tot el món un lloc on somiar! Aquests nens ens ensenyen el que és la veritable esperança, esperança que desitja néixer enmig dels desafiaments, esperança que s’enforteix en llocs de guerra com Síria i Ucraïna. Aquesta esperança es basa en el reconeixement de la pròpia pobresa i en el desig de ser un mitjà per a l’amor de Déu.
També va destacar el paper de Maria i la importància de confiar en el seu paper de Mare, on tots poden aprendre a donar a llum una nova realitat, recordant les paraules d’alegria i coratge que van sonar en l’anunci de l’àngel a Maria.
La jornada va concloure amb un moment de compartir en petits grups, donant temps a tots per a expressar i compartir l’esperança que habita en els cors de tots i cadascun, per un futur renovat de vida consagrada.
