En la darrera reunió dels bisbes de les diòcesis amb seu a Catalunya, la Conferència Episcopal Tarraconense, que acull els prelats de la província eclesiàstica Tarraconense i de la província eclesiàstica de Barcelona, se m’ha confiat la tasca de presidir l’àmbit del Secretariat Interdiocesà de Relacions amb els Religiosos i religioses (SIRBIR).
En primer lloc, vull agrair el treball fet pel bisbe Romà Casanovas, bisbe de Vic, que ha estat darrerament responsable de l’àrea. Com a abat de Poblet he conegut i compartit la seva tasca i és de justícia agrair-li la seva feina, en uns anys que no han estat fàcils. El bisbe Romà l’ha feta, sobretot, amb estima cap a aquesta part de l’Església que fa camí a les nostres terres i que té un paper fonamental dins de cada diòcesi.
Em poso, doncs, ara, a disposició de tots i totes els qui integreu l’URC per ajudar-vos en la mesura de les meves possibilitats. A molts us conec de la meva etapa com a monjo, a d’altres ho faré a partir d’ara. A tots us allargo la mà en nom dels bisbes que integrem la CET, com ho ha fet sempre el bisbe Romà.
Com escriu sant Bernat: al monjo el fa la professió; al prelat, la necessitat. Em continuo sentint, doncs, monjo, i com a tal, religiós i part d’aquesta família de famílies que és l’URC.
No voldria finalitzar aquesta salutació sense abans convidar-vos a participar, el proper 15 de març, en la trobada de la vida consagrada que se celebrarà a Montserrat amb motiu del Mil·lenari. Per un compromís amb les parròquies gironines no hi podré ser present i us hi acompanyarà el bisbe Romà.
Fins ben aviat, vostre.
† fra Octavi Vilà i Mayo, O. Cist.,
Bisbe de Girona
