Neix Extramuros, la primera Associació d’ajuda a les persones secularitzades a Espanya
- Aborda la “cara fosca de la secularització”: abusos, solitud, discriminació…
- El Nunci, el Cardenal-Arquebisbe de Barcelona, els Arquebisbes de Madrid i Valladolid i altres 5 bisbes, CONFER, Càritas Espanyola, l’Institut d’Antropologia de la Universitat Pontifícia Gregoriana i el Dicasteri per als Laics han celebrat la iniciativa.
- Els seus responsables asseguren que es tracta de “una necessitat que hi ha a l’Església i que no està coberta”.
- Animen a aquestes persones al fet que “facin un pas, superant les pors i la culpa”.
- La seva principal impulsora, ex monja: “els abusos d’autoritat són una mala interpretació del vot d’obediència”.
- Una doctora en Teologia: “tres coses estan sent silenciades: les dones víctimes, els abusos de poder que no s’expressen de manera sexual i els que es produeixen ad intra de les institucions.”
En general, es considera a les persones secularitzades —religioses, religiosos i sacerdots que abandonen la vida religiosa per a tornar a l’estat laical— com a persones infidels a Déu i a la seva vocació. Les causes solen vincular-se a la mala voluntat del secularitzat: absència de vida espiritual, pèrdua de la fe, violació del vot de castedat, relacions conflictives amb els seus germans de comunitat, problemes afectius, incapacitat de resoldre els conflictes, incapacitat psíquica de viure les exigències de vida fraterna en comunitat…
En conseqüència, solen rebre rebuig social, especialment, de persones catòliques. No obstant això, l’Asociación Extramuros constata que existeix una altra cara de la secularització. Són molts els casos en els que les causes per les que aquestes persones es van veure obligades a abandonar el que amb tanta il·lusió van abraçar són ben diferents.
Una persona que abandona una congregació religiosa després de molts anys no sol disposar de recursos per a subsistir. Necessita un habitatge, alimentació, roba… Té molt poques possibilitats de trobar una ocupació, perquè moltes d’elles no tenen els requisits que solen demanar: titulació, idiomes, permís de conduir, anys d’experiència laboral… A això s’afegeix l’estat anímic. A vegades, ansietat o altres patologies o símptomes com a depressió, anorèxia, baixa autoestima, inseguretat…
En aquest sentit, el suport moral és imprescindible. Necessiten ser escoltades i compreses, no jutjades i condemnades. Extramuros pretén ser un espai de trobada i sanació, tant per a elles com per a les seves famílies.
Tres dones catòliques
Es tracta d’una associació civil impulsada per tres dones catòliques la fi de les quals és col·laborar amb els instituts religiosos en el seu deure d’observar l’equitat i la caritat evangèlica amb els membres que se separen d’ells. Atén les persones secularitzades en les seves necessitats materials i espirituals, aquelles persones consagrades —religioses, religiosos, sacerdots— que tornen a l’estat laical. Les seves activitats s’estenen també a les persones exclaustrades, que demanen un permís temporal per a viure fora de la seva congregació.
L’associació s’enfoca en un treball de prevenció de la pròpia secularització, buscant solucions més adequades a aquests problemes. Però les derives sectàries estan colpejant a la vida religiosa i el treball també consisteix a detectar-les i informar les autoritats competents.
Perquè el suport a les persones que el necessiten sigui integral, Extramuros compta amb un equip de professionals que ofereixen assessorament en la recerca d’ocupació, habitatge, ajudes socials i econòmiques, teràpies adequades i assessoria jurídica, entre altres coses.
D’altra banda, aquestes persones també passen, a vegades, per una crisi molt profunda, necessiten suport espiritual dels qui entenen aquesta situació i poden ajudar-los a reconciliar-se amb l’Església. Extramuros compta amb sacerdots i religiosos disposats a col·laborar per a sanar les seves ferides.
Aquestes necessitats no sempre són prou ateses per part de l’institut al que el religiós pertany, bé per falta de recursos econòmics o bé per falta de consciència dels seus membres sobre els problemes reals que ha d’enfrontar qui se secularitza. Així mateix, en alguns casos es fa necessari que algú intermediï entre totes dues parts a causa de les tensions que es generen entre elles.
Des d’Extramuros veuen important posar l’accent que l’associació existeix per i per a les persones secularitzades, als qui animen que facin un pas, superant les pors i la culpa. També fan una crida a les que porten molts anys secularitzades i ja “l’han passat”, perquè el seu suport “és molt important” i de gran ajuda.
Tot això, sota el lema “empatia i solidaritat per a les persones secularitzades i exclaustrades”. En paraules dels seus responsables, “és una necessitat que hi ha a l’Església i que no està coberta”. Fins ara ningú s’ha preocupat de les persones secularitzades, al contrari, comunament les ha menyspreat i anatematitzat. I des d’Extramuros estan rebent nombroses felicitacions per això.
Creixen els suports
L’associació ha escrit una carta explicant el seu projecte i la hi ha enviat a tots els bisbes d’Espanya, al Nunci, al Papa, al Dicasteri per als Instituts de Vida Consagrada i les Societats de Vida Apostòlica, al Dicasteri per als Laics, a la presidència de la Conferència Espanyola de Religiosos (CONFER), a l’Institut Pontifici CLAUNE i a l’adreça i presidència de Càritas Espanyola.
El Nunci, el Cardenal-Arquebisbe de Barcelona, els Arquebisbes de Madrid i Valladolid, els Bisbes d’Oriola-Alacant, Mondoñedo-Ferrol, Guadalajara, Terrassa i Barbastre i el Dicasteri per als Laics han contestat, felicitant a Extramuros per la iniciativa.
CONFER (Conferència Espanyola de Religiosos), a més, ha fet saber a l’associació que està d’acord amb el Projecte. I en aquest sentit, s’ha compromès a difondre’l i a col·laborar en l’ajuda a persones secularitzades o exclaustrades. Igualment, Càritas Espanyola agraeix la idea i ha informat que estudiarà la manera d’ajudar. Per part seva, el sacerdot Hans Zollner, director del IADC (Institut d’Antropologia de la Universitat Pontifícia Gregoriana), els ha donat les gràcies per “donar atenció i oferir ajuda a persones en moments difícils i de grans canvis en les seves vides”.
Ja hi ha algunes persones que, en conèixer el projecte –que va veure la llum gràcies a una donació anònima d’una persona-, s’han ofert per a col·laborar altruistament.
En primera persona
Hortensia López Almán, ex monja, víctima d’abusos, presidenta de l’Associació i principal precursora, explica que “aquells que consagren la seva vida a Déu i a l’Església per sempre, esperen que aquesta mateixa Església els acompanyi igualment per sempre, fins al final dels seus dies, no sols en els moments de fervor i entusiasme, sinó també en els de crisis. Per sempre”.
En un recent article, ‘Doneu-me la llibertat o doneu-me la mort’, López Almán es pregunta “hi ha una cosa més essencial a l’ésser humà que la llibertat?”. I, recolsant-se en les tesis de Gabriel Amengual, en el seu llibre ‘Antropologia filosòfica’, i de G.W.F. Hegel, en ‘Enciclopèdia de les ciències filosòfiques’, explica que “el cristianisme revela al món que l’individu té un valor infinit sent objecte i fi de l’amor de Déu. L’ésser humà està en sí determinat a la llibertat suprema. La valoració de l’individu i la introducció de la idea de llibertat, és a dir, una llibertat que no es limita a un grup o que és concessió externa, són les coordenades que fan possible una nova valoració de l’individu humà, donant-li caràcter personal.”
Hortensia prossegueix: “com s’ha arribat en alguns sectors de l’Església a no reconèixer la llibertat dels religiosos? Tradicionalment, es defineix a un religiós com aquell que vol portar el baptisme a les seves últimes conseqüències, però en cap moment deixa de ser persona i de ser lliure. Avui dia estem veient com proliferen els abusos d’autoritat. S’està treballant molt des d’alguns sectors de l’Església contra això. En la vida religiosa, els abusos d’autoritat vénen donats per una mala interpretació del vot d’obediència.”
A més d’Hortensia, dues ex religioses, un ex seminarista i una ex novícia han decidit donar el seu testimoni en relació a diferents experiències d’abusos de poder. Tots estan visibles al web oficial de l’asociación Extramuros.
“Enmig de la voràgine d’informació i reflexió entorn de la crisi dels abusos a l’Església, hi ha tres elements que romanen de manera cridanera en un segon pla: les dones víctimes, els abusos de poder que no s’expressen de manera sexual i aquells que es produeixen ad intra de les institucions eclesials.” Ho explica la doctora en teologia i professora de la Universitat Loyola, Ianire Angulo, a l’article científic “La presencia innombrada. Abuso de poder en la Vida Consagrada”, que pot consultar-se en la web d’Extramuros.
Paral·lelament, l’asociación Extramuros col·labora amb dos projectes relacionats. El Projecte Repara és un. Ha estat creat per a l’atenció a les víctimes i la prevenció d’abusos sexuals o espirituals en l’Arxidiòcesi de Madrid i, des d’el mes de maig passat, també en la Diòcesi de Lleó, tant si s’han produït en el si de l’Església catòlica com si han tingut lloc en l’àmbit intrafamiliar.
El segon és el Projecte Jordán, una recerca científica sobre les causes estructurals de l’abús a l’Església. S’està realitzant des de les Universitats Jesuïtes (UNIJES), de la mà d’investigadors de diferents disciplines (teologia, psicologia, dret canònic, filosofia, etc.). Els resultats esperen presentar-se en un Congrés previst per a 2024.
Isaac Sánchez Giménez
