Mathew Vattamattam: “Aquest any jubilar és una oportunitat per a la reflexió espiritual i la renovació de la vocació missionera”

(Claret.org · 16/07/24) El Superior General dels Missioners Claretians, Mathew Vattamattam, CMF, ha compartit un missatge amb motiu de l’aniversari de la fundació de la Congregació. El Superior General destaca la importància de recordar i revitalitzar el carisma claretià, especialment en el context del 175è aniversari de la Congregació. També anima a tots els membre a viure amb fervor la seva missió evangelitzadora, agafant inspiració de sant Antoni Maria Claret i responent amb alegria i compromís als desafiaments actuals. Aquest any jubilar és una oportunitat per a la reflexió espiritual i la renovació de la vocació missionera.

Estimats claretians i germans de la família claretiana,

En aquest dia que concloem el jubileu dels 175 anys de la Fundació de la nostra “estimada Congregació”, el meu pensament es dirigeix a una cel·la del Seminari de la diòcesi de Vic aquell 16 de juliol de l’any 1849. En aquella habitació, el Pare Claret i uns altres cinc sacerdots van començar la “gran obra” que el Senyor va iniciar amb ells i a través d’ells. Certament, fa 175 anys Vic era una altra realitat. Però hi ha alguna cosa que tots els membres de la família claretiana comprenem i amb el que ens sentim fàcilment identificats des d’aquell primer moment. És aquell ardor al seu interior que els movia a “desitja poderosament i esforçar-se per tots els mitjans possibles per incendiar a tots amb l’amor de Déu” (Aut 494). El Pare Claret sabia que era un do de l’Esperit, un carisma, per al bé de l’església i testimoniava que el Senyor havia donat també als seus companys el mateix esperit que el movia a ell (cf. Aut 489). També nosaltres pertanyem al seu grup d’evangelitzadors, doncs és aquest mateix do de l’Esperit a les nostres vides el que ens fa claretians. En la meva vida claretiana i en la vida de la Congregació, experimento la presència de l’Esperit que ens guia i a la Santíssima Mare de Déu que ens acompanya en el nostre caminar peregrí. Estic segur que vosaltres també!

En aquest dia, donem junts gràcies al Senyor pel do del carisma claretià, el foc de l’amor de Déu que l’Esperit Sant va encendre en el cor del nostre Fundador, el Pare Claret, i dels seus companys, Esteve Sala, Josep Xifré, Domènec Fábregas, Manel Vilaró i Jaume Clotet, i que ha estat transmès posteriorment a generacions de missioners. Aquell dia Claret tenia 41 anys i Clotet només 26. Recordem amb gratitud i donem gràcies a Déu per tots els que, en paraules de Claret, “han anat a la glòria del cel, gaudint de Déu i de la recompensa dels seus treballs apostòlics i orant pels seus germans” (Aut 490). Entre ells estan els màrtirs i molts sants i santes de la família claretiana que van lliurar gojosament la seva vida per Crist i la seva Església. Ara ens toca a nosaltres “cremar en l’amor de Déu i propagar les flames per onsevulla que anem“.

Aquest any jubilar ha estat un temps de gràcia perquè la Congregació reavivi l’esperit del nostre Fundador en cadascun de nosaltres i en les nostres comunitats, per a convertir-nos en evangelitzadors creatius en aquest moment que ens ha tocat viure. El punt culminant de l’any jubilar ha estat el Congrés d’Espiritualitat que va concloure ahir, durant el qual reflexionem sobre les diferents dimensions de la nostra espiritualitat missionera. Us dono les gràcies a tots per haver participat tant presencialment com en línia i haver-vos beneficiat d’això. Junts somiarem el somni de Déu per a la presència claretiana a l’Església del nostre temps i caminarem amb l’Esperit cap a la seva realització. Preguntem-nos: Amb què “ens quedem” al final d’aquest any jubilar i quins són els fruits que portem amb nosaltres per a alimentar el nostre camí cap endavant? En el context del món postmodern inundat de valors seculars i canvis globals, quins són els desafiaments i les crides de l’Esperit que hem descobert en el nostre discerniment col·lectiu durant l’any jubilar? Permetin-me destacar algunes de les crides importants que hem escoltat durant aquest any jubilar.

1) La crida a ser missioners místics.

Avui l’Església necessita que siguem missioners místics. Un místic missioner és com Claret un teixidor de relacions profundes en quatre dimensions: amb el Déu Trinat assaborint la seva presència i la seva Paraula, amb un mateix sent conscient dels seus moviments interiors, amb els seus germans teixint i testimoniant la comunió enmig de les diversitats, i amb la gent especialment els pobres, compartint les seves esperances, alegries, penes i proves (cf. CC 46). Tot comença amb la nostra trobada amb el Senyor ressuscitat, l’Esperit del qual en nosaltres marca la diferència en la vida. Durant el Congrés, hem escoltat moltes vegades aquesta crida a ser místics. Sense un amor “boig” per Jesús i el seu Evangeli, no podem convidar a la gent a la font de l’amor per a saciar el seu anhel més profund d’amor i de vida. Només un místic missioner pot dir avui com Claret: “Enamora’t de Jesucrist i del proïsme, i ho comprendràs tot i faràs coses més grans”. Jesús ens ensenya a ser missioners místics a través de la metàfora de la vinya i els sarments. Se’ns convida a “romandre” en ell, com el sarment roman en la vinya i a ser podats adequadament per a donar fruits.

2) Una nova visió de la realitat des de la perspectiva de Jesús i el seu Evangeli.

L’especificitat d’una vocació missionera profètica és la nova manera de veure a les persones i al món. Claret va veure la seva societat a través dels ulls de Déu i va percebre l’anhel més profund del cor humà, l’anhel per la paraula consoladora de Déu, i va escoltar el clam per l’aliment de l’ànima. Va evitar acuradament qualsevol adhesió a les polaritzades ideologies polítiques del seu temps. Veure a les persones i al món amb els ulls de Déu i estimar-les amb el cor de Déu distingeix al missioner de les persones mogudes a actuar per ideologies i interessos partidistes que prosperen dividint a les persones i generant hostilitat dels uns contra els altres. Sense una mirada contemplativa il·luminada per l’Evangeli, tendim a veure i interpretar la realitat amb les ulleres que ens proporciona la cultura predominant i els valors mundans. Un missioner místic veu en el rostre de l’altre el terreny sagrat de la revelació de Déu, el temple de l’Esperit, fins i tot quan l’altre l’ignora. Fem llavors com Claret, mirar com va mirar Jesús, això és, descobrint el veritable rostre del proïsme, fent camí junts, per a realitzar així el Somni de Déu per a la humanitat.

3) Abraçar la vulnerabilitat per recórrer el camí de la conversió.

Seguir a Jesús avui implica abraçar la vulnerabilitat en nosaltres mateixos i en totes les realitats humanes que experimentem de diferents maneres. La negació i l’actitud defensiva només compliquen la vida. Sant Pau recorda els orígens humils dels seguidors de Jesús i els camins de Déu amb ells (1 Co 1,26-31). Déu no ens ha triat pels nostres mèrits. La història de la salvació narra les eleccions de Déu: Déu va triar a Moisès, no al Faraó; a David, no a Goliat; a María, no a Cleòpatra; a Pere, no a Pilat. Déu tria als febles per a avergonyir als forts. El Senyor va donar a Claret una profunda comprensió del misteri de la vulnerabilitat comparant-lo amb la terra que suporta, humil i silenciosament, molt de patiment, una terra que és fecunda per a donar vida quan la hi rega amb aigua viva (cf. Aut 680). El missioner místic no s’avergonyeix dels seus orígens humils, ni es retrocedeix davant els patiments, ni es desanima davant els fracassos i pecats, ni es queda a casa amb les seves addiccions i al·lèrgies. Més aviat, lliura humilment la seva feblesa a la gràcia de Déu i permet que el poder transformador de Déu, assistit per les ciències humanes, doni fruits per a alimentar als altres. Acollint la curació, el perdó i la reconciliació de Déu en les nostres pròpies vides, ens convertirem en una presència guaridora per als nostres germans i germanes en un món trencat.

4) Nodrir la nostra vida de les taules que el Senyor ha preparat i compartir des d’allà.

5) Recorrent junts el camí sinodal.

És la crida de l’Esperit Sant a l’Església d’avui. Necessitem caminar junts com a germans i germanes a diferents nivells: com a Congregació, família claretiana, Església i humanitat en general. Caminem com a pelegrins cap a la plenitud de vida i amor a la qual Déu ens crida. Les actituds d’egocentrisme, etnocentrisme i d’acomodar-se en els propis camins faran pesada la nostra peregrinació. Hem d’aprendre l’art de les relacions afectuoses, les converses sinceres, el discerniment autèntic i l’acompanyament mutu per practicar la sinodalitat i treballar junts en la missió de Déu. És important estar en camí encara que queda molt per recórrer.

6) Del desig als fets.

Ens fem creïbles quan posem en pràctica el que creiem i professem en la vida. Claret es va convertir en un missioner místic a través de les moltes hores d’oració, la pràctica de les virtuts, les amistats que va conrear i el temps dedicat a la predicació. En el període posterior al jubileu, aquest seria el major repte que cadascun de nosaltres ha d’assumir. De tornada a les nostres comunitats, quina diferència marcaré en la meva vida personal, en les meves relacions comunitàries i en el meu ministeri? Aquest Jubileu ens condueix al gran jubileu de l’Església en 2025. Acollim aquest jubileu com una Congregació pelegrina arrelada en Crist, com a pelegrins de l’Esperança. Som a l’Església per a anunciar a Jesús i el seu Evangeli. Jesús no necessita admiradors i defensors, sinó seguidors i deixebles. Trobem el nostre lloc entre els seus deixebles. Jesús ens envia avui com a missioners apostòlics, com va fer amb Claret i els seus companys fa 175 anys, amb la seva Mare al nostre costat per a formar-nos en el seu Cor Immaculat i acompanyar-nos en el camí.

Agraeixo totes les iniciatives i esdeveniments que han tingut en les seves comunitats i en els seus Organismes Majors al llarg de l’any jubilar, beneficiant-se dels programes oferts pel Govern General, particularment el Congrés d’Espiritualitat que va concloure ahir. El millor homenatge que podem rendir a la Santíssima Mare de Déu i a Sant Antoni María Claret per la fundació de la Congregació és vivint amb alegria la nostra vocació missionera i donant els seus fruits a l’Església. Us desitjo una molt feliç Festa de la Fundació.