(A. Tarragona · 12/07/26) El dia 16 de juliol celebrem Maria, sota l’advocació de la Mare de Déu del Carme, i amb aquesta celebració ens apropem a la fe de moltes persones que s’apropen a la Mare demanant pau, descans, silenci i desig profund de trobada amb Déu.
Com a Carmelites, en la nostra tradició reconeixem Maria com a mare i germana, casa i llar per als germans, fills i amics, i des de la particularitat del nostre carisma, com a model perfecte i acabat de l’Església. La preciosa herència carmelitana d’amor a Maria, mare, germana i model de virtuts, ens arriba a la família palautiana amb Francesc Palau, amb característiques pròpies. Maria, per sobre de tot, és la gran reveladora de l’Església, i Palau contempla i anuncia Maria com a model perfecte de l’Església.
La idea clau del pensament de Francesc Palau respecte a Maria és la de la seva misteriosa unitat i santedat en relació amb l’Església. No la considera aïlladament, sinó que la contempla en el conjunt del misteri eclesial: és part, membre i model de l’Església; és mare, mitjancera i la seva figura perfecta.
Mirant Maria i contemplant els misteris de la vida del seu fill Jesús, ens apropem a l’Església, cos místic de Crist, submergit moltes vegades en el dolor, en les catàstrofes, en la pèrdua de fe, en un món globalitzat i deshumanitzat. I allà sorgeix el repte i el retorn de la nostra mirada a Maria: com podem aprendre a estimar enmig de tant egoisme? Com podem romandre dempeus davant el dolor i la injustícia? Com podem creure en Déu davant tantes circumstàncies que «ens convencen» que Déu està adormit?
Tornant la mirada a Maria, acollint-nos en el seu mantell protector i aprenent de les seves virtuts, moltes d’aquestes preguntes cobren sentit i transcendència, i rebroten fecunditat, compromís i pertinença.
Al Carmel, honorem la Mare de Déu amb el títol de Senyora del Lloc. Hem entès el Carmel com un lloc de bellesa, un jardí ple de flors belles, olors i colors agradables, creixement i harmonia constants. Maria és la Senyora d’aquest lloc, santificat i embellit per la vida de les persones que hi viuen, sota el mantell de Maria. Així com la família carmelitana està cridada a una vida de pregària, també ho estem a dedicar la vida al cultiu del lloc que pertany a Maria.
D’altra banda, en la dimensió missionera de la devoció mariana, el P. Palau centra, de manera particular, l’advocació del Carme, que ell anomenava obertament com la «Verge Missionera». El carmelita ha vist sempre la Mare de Déu com un ideal de la seva consagració religiosa, el mirall en què s’ha de mirar per a exercitar-se en les virtuts. Així, la devoció mariana, per a nosaltres, és devoció eclesial i missionera.
Gna. Olga Olano, c.m.t. Superiora de la comunitat Sagrat Cor del Vendrell
