(A. Barcelona · Òscar Bardají i Martí · 07/03/26) El proppassat 31 de gener, el papa Lleó XIV va nomenar bisbe exarca apostòlic i abat ordinari del Monestir de Grottaferrata (Itàlia) el P. Manuel Nin, monjo de Montserrat. Aquesta abadia extraterritorial que forma part de la ciutat metropolitana de Roma compta amb una comunitat de monjos basilians, de ritu bizantí —grecs de ritu oriental.
Quina vol el Papa que sigui la seva aportació en aquest monestir?
El papa Lleó vol que, d’alguna manera, Grottaferrata torni a ser un lloc de vida monàstica florent, un lloc de diàleg cultural, de diàleg també entre les esglésies cristianes. Grottaferrata va ser fundat l’any 1004; per tant, 50 anys abans del 1054, quan es va produir el cisma d’Orient entre Constantinoble i Roma. És un lloc també significatiu per a un possible i desitjable diàleg entre les Esglésies orientals ortodoxes i l’Església catòlica.
Per què les esglésies cristianes d’Orient i d’Occident han de continuar vivint i respirant amb dos pulmons, com deia sant Joan Pau II?
Perquè s’enriqueixen l’una a l’altra. La imatge que va utilitzar sant Joan Pau II és molt forta en tant que les esglésies cristianes tenen tot un patrimoni teològic, eclesiològic, lingüístic, cultural… molt ric, i cal que tots aquests patrimonis no es fonguin, perquè cadascun té la seva identitat. Per tant, la imatge dels dos pulmons és una imatge molt encertada i molt forta, en aquest sentit.
Per què és millor no unificar la celebració de la Pasqua de les dues Esglésies?
Idealment seria quelcom desitjable. Els calendaris d’Orient i Occident són una mica diferents. L’Orient continua calculant la Pasqua amb el calendari Julià, més antic; i l’Occident ho fa amb el ca-
lendari Gregorià, del segle XVI. Ara bé, si arribar a un acord ha de portar tensions entre les mateixes Esglésies orientals, perquè potser no totes acceptarien una decisió unànime, aleshores jo diria que continuem com fins ara.
