(UISG · 18/03/22) Entrevista amb la gna. Lourdes Perramon Bacardit, Superiora General de la Congregació de Germanes Oblates del Santíssim Redemptor
Com li ressona el tema de l’Assemblea Plenària UISG 2022?
«El tema de l’Assemblea em resulta de total actualitat i el sento en aquesta experiència tan comuna del “ja però… encara no”. Els dos llargs anys de pandèmia ens han posat en ineludible evidència la vulnerabilitat pròpia de les congregacions. No sols la numèrica, que per coneguda o fins i tot analitzada, no sempre era assumida. Sinó també la humana, unida a certa fragilitat espiritual, institucional i, en definitiva, un estar una mica perdudes en la recerca de noves formes en les quals recrear la vida consagrada avui. Però… crec que estem abraçant aquestes fragilitats! I en aquest saber-nos minoritat, necessitades de suports, de conversió, es fa més creïble i evangèlic nostre estar pròximes i en complicitat, amb tantes altres vulnerabilitats, realitats de fragilitat i empobrides en el món, amb les quals caminem de la mà, experimentant en igualtat la redempció.
Emergeix aquí la certesa d’estar en el bon camí, perquè només des de baix, a la manera de Jesús, és possible la vida, la Pasqua. Es va gestant una renovació, un nou ser vida consagrada entre congregacions, cultures, generacions, entitats: una construcció conjunta en camí sinodal!
Aquest és el “ja” però encara pesa el “encara no”, perquè intuïm el camí, però ens falta abandonar pors, deixar anar lligams, compaginar la cura de les majors amb la valentia de noves respostes i formes, recuperar l’audàcia de l’Esperit, dels nostres respectius orígens i fiar-nos més de Déu.
Quines són les vulnerabilitats que més experimenta en la seva missió?
En la nostra missió compartim vida amb dones en contextos de prostitució. En les seves històries personals es dóna una suma de vulnerabilitats, des de la pobresa i falta d’oportunitats en la qual habitualment han nascut i crescut, el propi fet de ser dona en cultures fortament patriarcals, l’escassa xarxa de protecció social i reconeixement de drets.
Més enllà de tot això, viuen el pes del rebuig i estigma social. M’atreviria a dir que aquesta és la major i més dolorosa vulnerabilitat. Perquè enfront de les anteriors, compten amb la seva gran fortalesa interior, capacitat de lluita i resiliència que, unit a la proximitat i confiança en l’acompanyament, permeten recobrar la pròpia autoestima i tot el potencial. Recordo sovint una dona que resumia la seva experiència en el projecte d’Oblates així: “vosaltres heu estat el meu interruptor, perquè jo tenia una llum dins i no ho sabia”.
Però, enfront del rebuig, l’estigma, no basta una mà amiga, pròxima, és necessari recobrar el reconeixement i integració social. Per això una altra dona expressava, després d’haver-se format com a auxiliar de geriatria “vaig trobar la meva vocació i sóc feliç” i una altra expressava després d’integrar-se en un equip interprofessional en una residència de tercera edat: “m’han anomenat senyora”. Són passos de la vulnerabilitat a la vida, o millor encara, la Vida en majúscules perquè Déu està amb elles i com deia Jesús, ens precedeixen.
Com i quan experimenta la sinodalitat?
La sinodalitat, entesa com el caminar i construir juntes en la diversitat, forma part no sols de la meu viure quotidià, sinó que, a més, va ser una de les motivacions per a construir la vida religiosa. Crec fermament en la força i capacitat transformadora de la convocació començant pel fer-nos germanes en les comunitats, en el treball en equip i en la missió compartida.
Es fa real també en la recerca conjunta del voler de Déu, actualitzant el carisma enfront dels desafiaments de la realitat, especialment en els capítols i assemblees, així com en tants espais intercongregacionales i eclesials.
Però l’experimento també en el compartir somnis de vida amb les dones en contextos de prostitució, escoltant i aprenent de les seves lluites, acollint les seves diferents experiències de fe, fins i tot amb altres esglésies, i omplint-me d’emoció, juntament amb els diferents membres de la família oblata que els han brindat confiança, amor i oportunitats, en sentir que som la seva família, la seva llar.
Aquí ens sentim construint Regne, com a poble de Déu que acompanya solidàriament a les minories, fomentant una església viva, en missió, inclusiva, que creix en igualtat amb el laicado i les dones.»
Qui és Lourdes Perramon Bacardit?
Lourdes Perramon Bacardit, nascuda a Manresa (Barcelona) al desembre de 1966, entra en contacte amb la Congregació de Germanes Oblates del Santíssim Redemptor amb l’anhel d’integrar en una mateixa opció de vida, el seguiment a Jesús, el compromís social i la dimensió comunitària.
Fa la seva primera professió religiosa el 1990 a Madrid, compaginant en els anys següents els estudis de Treball Social, Teologia i Antropologia amb el caminar al costat de les dones en contextos de prostitució, segons el carisma propi de les Oblates del Santíssim Redemptor.
Exerceix el rol d’educadora, treballadora social i coordinadora en els projectes propis de la Congregació, especialment a Barcelona on roman per 20 anys.
En els últims s’especialitza en el treball de sensibilització, incidència política i transformació social, enfront del fenomen de la prostitució i tracta amb finalitats d’explotació sexual.
Després d’alguns serveis en comissions sobre voluntariat, missió, dinamització comunitària i com a consellera en l’equip d’animació Provincial, és escollida l’any 2013 com Superiora General de la Congregació, servei per al qual és reelegida en 2019, per un nou període de 6 anys.
Al novembre de 2021 és elegida Vicepresidenta de la CONFER (Espanya).
