(Maristes · Lluís Serra i Llansana, marista, vicepresident de SED · 30.03.22) Segon semestre de l’any 1992. Barcelona aplega atletes de tot el món per celebrar el Jocs Olímpics i Paralímpics. Una gran festa de l’esport i de la germanor internacional. Al desembre d’aquell mateix any, Catalunya, juntament amb les altres sis províncies maristes amb presència a Espanya, crea l’ONGD SED com una manera de projectar-se al món. Un gran compromís a favor de la Solidaritat, l’Educació i el Desenvolupament (SED). Amb l’afany d’estrènyer vincles amb persones i col·lectius d’altres països i continents, de crear ponts per reduir les diferències i fomentar la igualtat, d’empoderar els pobles empobrits, els germans maristes vam entendre que calia vehicular la solidaritat a través d’una organització civil.
La proposta educativa marista vol obrir els ulls i el cors dels infants, dels nois i de les noies que s’eduquen a les aules de les nostres escoles i obres socials. La solidaritat és com una pedra llançada a les aigües d’un llac. Des del punt on cau, va generant ones concèntriques. Per això, cal un compromís des dels àmbits més propers fins als més llunyans. «SED» privilegia la intervenció internacional. El balanç d’aquests 30 anys podria concretar-se en xifres globals, sense decimals, a promoure accions en 38 països, a través de 3.000 projectes, valorats amb 37 milions d’euros, que han afectat 30 milions de persones, tot comptant amb la col·laboració de 3.000 voluntaris. Són xifres molt importants per a una ONGD i per l’impacte que s’ha tingut, però clarament insuficients en un món ple de necessitats sense atendre. Agermanats amb altres ONGD, s’han canalitzat ajuts provinents d’administracions públiques, d’institucions privades i del propi món marista. Aquests números han anat acompanyats d’una tasca de sensibilització i de presa de consciència de gran importància.
La pandèmia ens ha convençut encara més que tots som u i que no podem anar cadascú per la nostra banda. Contagiar els valors de la solidaritat i de la germanor esdevé una tasca indefugible per assolir un món més just i més habitable. Viatgem plegats en el mateix planeta i, d’una manera o altra, tots estem interconnectats. Gràcies a tu, gràcies a vosaltres, gràcies a tothom.
