Les Germanes Oblates celebrem amb gran alegria, el dia 2 de febrer, l’aniversari d’inici de la nostra congregació. Són molts anys i és molta vida! 150 anys d’un enviament que ens fa Família Oblata. Família que des dels orígens va construint, al costat de les germanes, Maries, laïcat i dones, una comunitat carismàtica com a expressió de fraternitat i signe de comunió a l’Església i en el món.
Els primers passos formals s’institucionalitzen en sorgir la congregació amb la presa d’hàbit de la Mare Antonia, el 2 de febrer de 1870. Les cròniques de l’Asil del Consol, com es deia llavors l’obra, fan memòria d’aquest dia:
“El 2 de febrer de 1870, Antonia de Oviedo i Schönthal va decidir per fi a abraçar la suau però pesada creu per a ella de ser fundadora. Quan el nostre Diví Redemptor s’oferia en el temple per la salvació del món, plena de celestial alegria, na Antonia María de Oviedo, amb el nom d’Antonia María de la Misericordia, vestia, amb una sola companya, el pobre i senzill hàbit religiós color cendra de les Oblates del Santíssim Redemptor.
La tercera va prendre l’hàbit el dia de la Immaculada; la quarta el dia de l’Esperit Sant de 1871, i així va quedar fins que a finals de 1873 ho van vestir altres dues joves i es va començar, a formar un noviciat. L’obra era difícil, la pobresa gran, els temps desastrosos; però el petit Asil continuava donant fruits de salvació”.
En el procés no han faltat contratemps. No obstant això, Antonia se sent feliç i confessa “ara ja no em pertanyo…sóc l’esclava dels pobres… trobo tanta pau, tanta placidesa en la meva fisonomia. Però això no ho és pròpiament meu, és el de l’Obra, de la idea santa de la Fundació”.
Un enviament que ens fa Família Oblata
150 anys han passat des d’aquest moment en el qual l’obra social es converteix en un institut de vida consagrada i avui, tal com assenyala en una carta a la congregació Lourdes Perramon, superiora general, “sabem que aquesta incipient família oblata s’ha estès pel món, acollint l’enviament sempre nou de Déu que, a través de tantes germanes, ha anat prenent rostre concret en països i cultures».
Aquest enviament l’han «sentit també com a propi moltes altres persones que s’han deixat tocar per la realitat de les dones en contextos de prostitució gestant junts i juntes taules de fraternitat, llars d’acolliment i sanació, oportunitats d’aprenentatge i empoderament i, en definitiva, espais de vida i de redempció compartida».
Celebrar els 150 anys de l’inici de la Congregació, en el context de l’etapa postcapitular, «aporta contingut, esperança i densitat al que formula l’horitzó congregacional: és vital ser, sentir-nos i actuar com a COS CONGREGACIONAL, en aquest enviament que ens fa Família Oblata».
«Tot aniversari té molt de trobada i compartir. Ho celebrem en clima orant, agraint la fidelitat i fecunditat de Déu, manifestada des dels primers passos de la Mare Antonia i del Pare Serra, fins a les rutes i creus que se’ns convida a transitar en aquest sexenni. Visquem en comunió en aquest dia, cadascú, des de la seva realitat concreta, com a comunitat de germanes i amb la família oblata, sentint-nos connectades des del carisma que compartim i ens convoca».
Podeu saber més sobre els inicis de la congregació aquí
