(CR · Laura Mor · 20/06/22) “Ajudar-nos, estimar-nos, ser senzills”. És al que aspira la nova abadessa de Valldonzella M. Àngels Cornellà Palou. Aquest dissabte s’ha celebrat la benedicció abacial a l’església del monestir cistercenc de Santa Maria, a Barcelona, quatre mesos després que l’escollís aquesta comunitat monàstica. A més de la família religiosa, amb una bona representació benedictina, l’han acompanyat amics i familiars.
“És un bell encàrrec, el d’abadessa, que requereix un sí humil a Crist, ple de desig, com el de la Verge Maria”, ha dit Mauro-Giuseppe Lepori, que és qui l’ha beneïda. De les seves mans ha rebut el llibre de la Regla de Sant Benet, l’anell i el bàcul. Tres símbols que representen el seu mestratge, compromís i govern de la comunitat.
L’abadessa té la missió de representar Jesús i caminar amb la comunitat. “Per sant Benet, l’abadessa fa de la comunitat una família de fills i filles de Déu que transmeten al món la misericòrdia del pare”, ha recordat l’abat general.
Un servei i una vocació, el de la vida monàstica, que també “té moments complicats”, com ha recordat la nova abadessa de Valldonzella: “Com casar-se, que també és molt complicat, i tenir fills és una tasca una mica àrdua”. Però ha assegurat que entoma la vida “amb alegria” perquè “els cristians hem de ser gent contenta i senzilla; no podem complicar-nos més del compte i menys amb els moments que estem vivint”.
“La realitat humiliant se’ns torna humilitat”
En aquesta senzillesa s’ha fixat l’abat general. Leopori, que és suís de parla italiana, ha fet tota la prèdica i tota la litúrgia íntegrament en català.
“En el fons voldríem oblidar els moments humiliants de la vida”, ha dit durant l’homilia. I ha al·ludit la manca de vocacions i la realitat d’algunes comunitats que són molt testimonials: “Si una comunitat és petita i anciana, ens esforcem per viure aquesta situació d’humil fragilitat com a quelcom positiu”.
Per a Lepori, aquesta situació és “un do de Déu i un signe de la seva presència”, que fa veure els propis límits i fragilitats. El monjo cistercenc ha recordat com es comporta Jesús amb els deixebles d’Emmaús. “En la pròpia incapacitat de reconèixer Jesús, en la seva niciesa, aquí germinava una vida nova, una nova possibilitat de creixement i fecunditat”.
L’abat ha explicat així el canvi de mentalitat dels deixebles: “Quan la realitat del que som i del que no som ens humilia, quan se’ns fa conscients de la nostra impotència i ineptitud, aquesta experiència que ens revela la veritat de nosaltres mateixos, vet aquí que aquesta realitat humiliant se’ns torna humilitat”.
I és en aquesta experiència humana on ha situat la proposta benedictina: “Sant Benet vol afavorir aquesta experiència d’humilitat, organitzant la vida de la comunitat com una vida de comunió fraterna a l’escolta del Senyor present enmig nostre”.
