(EFM · Mª Luna Itriago · 03/03/23) El Pare José Parladé és la història que viu per a recontar-se, les seves paraules seran sempre l’exemple d’un missioner que fidel a la seva consagració a la vida religiosa, ens relata la barbàrie de la guerra a Sudan a través dels seus 52 anys de servei en aquesta regió africana.
“Era diumenge a la comunitat de Bahri, quan vàrem escoltar un esclat molt fort i em vaig adonar que era a la sagristia i la barana del segon pis de la Casa Provincial i a la llibreria, també hi havia foc en el sostre de l’església”.
Així comença a relatar el Pare Parladé, la seva sortida de Sudan i les seves vivències de fe i servei abnegat cap als més pobres i que va abandonar el país perquè li van convèncer que vindria a Espanya per unes curtes vacances, així que, encara que no té esperança en què acabi la crisi ràpid, pensa que tornarà a la seva comunitat després d’un bon descans. 52 anys de lliurament i servei en nom dels Missioners Combonians li han donat una vida fantàstica i extraordinària, així va dir.
En el moment de l’incendi van rebre ajuda de 4 voluntaris del Comboni College (Universitat de Ciència i Tecnologia, fundada pels Combonians a Khartum), i no tenien aigua ni electricitat, el generador s’encenia una hora al matí i una hora a la tarda per a no espatllar el menjar, assegura que mai havia sentit temptació d’abandonar Sudan, però no hi havia tornada enrere, els paramilitars arrasaven amb tot al seu pas.
I davant el seu esperit indestructible de lluita i resistència, va relluir el significat de ser part d’una congregació religiosa en un país com Sudan i les seves paraules van ser el relleu que obre la imaginació: Un missioner construint esglésies i escoles enmig del no-res, sense diners ni recursos, però amb un pla mestre com ell deia: “L’única cosa que pot donar futur, és una escola”
La vida d’una congregació catòlica a Sudan no és fàcil, assegura, però en els seus 52 anys de missioner ha aconseguit construir una parròquia que brinda servei a cristians que vénen de la regió Nuba del Nord, uns altres de Darfur i alguns musulmans; 27 escoles primàries i secundàries amb una capella cadascuna i en la que es brinda suport amb el pagament de la inscripció.
I això és vida consagrada a Sudan! Crear futur, finestres d’un futur.
Tot el que ell rebia es va destinar a crear les escoles i que la comunitat ensenyés a ells mateixos i així va començar el primer poblat. “Fins que ells mateixos obrien cada escola i s’obria una capella i així va començar a treballar a Sudan”.
Per a acomiadar, el Pare Parladé ens va regalar un missatge amb motiu de la pròxima jornada mundial de l’oració per les vocacions i les vocacions natives, que es va celebrar aquest 30 d’abril: “tot el que donem ho rebem i no perdem res, perquè es gaudeix l’agraïment d’ells. Hem de créixer amb la comunitat, no tingueu por”.
Amb algunes llàgrimes, el Pare Parladé s’acomiada recordant l’ajuda que va rebre de la seva comunitat i afirma que es viu una experiència fantàstica i enriquidora.
