(AF · Xavier Pete · 29/11/23) Adelaide Baracco (Torí, 1951) i María José Arana (Bilbao, 1943) es van conèixer quan la més veterana va visitar Mallorca pels volts del 2006 i es va acabar convertint en la directora de la tesi acadèmica de l’aleshores aspirant a doctora. “Va ser un amor a primera vista“, reconeixen, anys després, simpàticament.
La primera, que es va casar amb un català, es defineix com a “teòloga feminista però no excloent” i, fins a jubilar-se, fa molt poc temps, ha exercit com a professora de l’Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona (ISCREB). La segona, professora jubilada i religiosa de la congregació del Sagrat Cor, s’ha passat mitja vida vinculada a la teologia des d’un àmbit rural i formant part de grups de dones teòlogues internacionals. Aquest any, totes dues han pogut veure publicada la seva obra Mujeres sacerdotes, ¿cuándo? (Desclée De Brouwer), on intenten aportar el seu particular granet de sorra a la “necessària renovació de l’Església“. Una renovació que passa, creuen, per obrir la porta del sacerdoci a les dones.
