(Arquebisbat Tarragona · 01/10/23) El passat 21 de juliol, el monestir de Santa Clara de Reus va celebrar l’elecció de la seva nova abadessa, responsabilitat que va recaure en la Gna. Maria Teresa Pujal Mata. Nascuda a Centelles (Osona) va estudiar la carrera de Filologia catalana i l’any 1987 va entrar a la comunitat de germanes clarisses de Reus. A més, entre 2011 i 2021 ha estat la presidenta de la Federació de Clarisses de Catalunya, Castelló i Menorca.
Avui, conversem amb ella per conèixer com és el dia a dia al monestir i quines són les responsabilitats que assumeix amb el nou encàrrec.
Quines responsabilitats té l’abadessa d’un monestir?
Més que de responsabilitats, prefereixo parlar de la missió de l’abadessa, més d’acord amb el pensar de santa Clara. L’ideal de l’abadessa és la germana que, tot i presidir la comunitat, està al seu servei, vetlla per cadascuna de les germanes, està amatent a les seves necessitats, té cura que no falti el que és essencial per viure la vida a la qual hem estat cridades, tant a nivell espiritual com material, es preocupa per la bona marxa de la comunitat… Però això no ho fa sola, sinó amb la col·laboració, l’ajuda, el consell, la responsabilitat de cadascuna de les germanes perquè, juntes, han d’estar en contínua recerca del bé comú de la fraternitat i treballar amb corresponsabilitat.
Quin és el carisma i l’espiritualitat de les monges clarisses?
El carisma de les germanes clarisses es fonamenta en quatre aspectes prioritaris: la pregària, temps dedicat a Déu, tant a nivell personal com comunitari, per buscar-lo, per obrir-nos a Ell; la pobresa, no apropiar-nos de res, vida austera i senzilla, posar tot el que tenim i som al servei dels altres; la fraternitat, ser autèntica germana de l’altra, acollint, estimant, acceptant, comprenent, perdonant, servint…; i la missió, ser testimoni, amb la nostra vida senzilla, de forma que puguem arribar allà on, físicament, no podem. I tot això, posant la mirada en Jesús, que és model de pregària, és el que s’ha fet pobre, és el germà que ens mostra el rostre del Pare, és el que ha vingut a servir i a donar-se fins a l’extrem.
Com és el dia a dia de la comunitat del monestir de Santa Clara de Reus?
El dia a dia de la comunitat gira al voltant de les estones de pregària personal i comunitària, a través de la Litúrgia de les Hores, i de la celebració de l’eucaristia. A partir d’aquí, tenim el nostre temps de treball: les tasques de la casa i la cura dels espais exteriors, l’atenció de les germanes més grans, la feina de l’obrador de dolços…, i de compartir en fraternitat. També dediquem un temps a la formació tant personalment com comunitàriament. I, evidentment, busquem les nostres estones d’esbarjo i de descans.
Quina és la trajectòria històrica de les clarisses a la nostra arxidiòcesi?
A la nostra arxidiòcesi hi ha hagut les germanes clarisses des de fa molts anys. El primer monestir va ser el de Tarragona, fundat el 1249, encara en vida de santa Clara. Posteriorment, el monestir de Santa Maria de la Serra, a Montblanc, el 1296. No va ser fins el 1886 que les clarisses van arribar a Reus. L’any 1983, les germanes de Tarragona i de Reus van vendre els respectius convents, i ambdues comunitats es van traslladar a un altre de nova construcció prop del Santuari de la Mare de Déu de Misericòrdia a Reus. Més endavant, el 2008, les clarisses del monestir de la Serra de Montblanc van deixar el seu edifici per traslladar-se també a la comunitat de Reus. Tot i no ser de la nostra arxidiòcesi, el 2015 es van incorporar a la nostra comunitat les germanes de Torroella de Montgrí (Girona). En l’actualitat, el monestir de Reus és l’única presència de germanes clarisses a la nostra arxidiòcesi.
Quins reptes haurà d’afrontar el vostre monestir en els propers anys?
Encara que sembli una contradicció, crec que el repte de futur que hem d’afrontar és viure el present amb intensitat. Davant les situacions de limitació i de precarietat que estem vivint actualment les comunitats religioses, és fonamental viure obertes i disponibles al que Déu ens vagi assenyalant, al camí que Ell ens vagi indicant… Per això cal viure el dia a dia, sense fer grans plans de futur; ser fidels a la crida que un dia Déu ens va adreçar i seguir entregant-nos a Ell i als germans amb joia i amb senzillesa.
Què aporta la vida claustral a la seva vocació de vida consagrada?
La vida contemplativa no és un extra afegit a la meva vocació a la vida religiosa. En realitat, la veritable consagració és la que tots rebem per mitjà del sagrament del baptisme. A partir d’aquí, Déu crida cadascú al lloc on serà feliç i es podrà realitzar i créixer plenament com a fill seu. La crida a la vida religiosa contemplativa, dins el carisma de santa Clara, és un do al qual he intentat i intento respondre cada dia. Una vida dedicada a la pregària, viscuda en la fraternitat de germanes, en un estil auster, senzill i joiós és el lloc en el qual Déu em vol per viure com a filla seva i germana de tothom, amb una visió d’universalitat.
