(R. Camils · 04/03/26) El passat 2 de març, les Unitats Pastorals de l’Arxiprestat de Garraf, acompanyades pels sacerdots de la zona, van celebrar una xerrada formativa sobre Pastoral de la Salut a la capella de l’Hospital de la comunitat de Sant Pere de Ribes.
La trobada es va plantejar com un espai d’intercanvi de coneixements i experiències per a enfortir la cura als malalts a les parròquies i als hospitals, amb especial atenció a les persones en situació de cures pal·liatives. La iniciativa va comptar amb la participació activa dels religiosos de la comunitat, que van afavorir i van acompanyar aquest moment de reflexió compartida.
La jornada va posar en relleu la importància de la formació específica en Pastoral de la Salut com a expressió concreta del compromís eclesial. Cuidar no és només assistir; implica saber escoltar, acompanyar processos de sofriment, sostenir l’esperança i respectar la dignitat de cada persona en la seva fragilitat.
En aquest sentit, la trobada va subratllar que l’Església està cridada no sols a estar present al costat del malalt, sinó també a preparar agents pastorals capaços d’oferir una relació d’ajuda qualificada, especialment en contextos de vulnerabilitat avançada com les cures pal·liatives.
Des de la inspiració de Sant Camil de Lellis, la cura del malalt s’entén com un acte profundament evangèlic: servir amb competència, tendresa i humanitat. El carisma camilià no es limita a l’atenció directa, sinó que inclou també la tasca de formar i sensibilitzar a les comunitats perquè aprenguin a cuidar millor.
Aquest tipus d’iniciatives enforteixen la consciència que la Pastoral de la Salut és una dimensió essencial de la missió de l’Església. Ensenyar a cuidar, acompanyar amb qualitat humana i espiritual i sostenir als qui travessen la malaltia greu són expressions concretes d’una Església samaritana, pròxima i compromesa.
La trobada a Sant Pere de Ribes es converteix així en un signe de comunió pastoral i de renovació del compromís amb els malalts, especialment els més fràgils, reafirmant que cuidar i ensenyar a cuidar és part essencial de la nostra identitat eclesial i carismàtica.
