(Institut de les Filles de Maria Auxiliadora · 07/09/21) Sor Chiara Cazzuola, Vicària general de l’Institut de les Filles de María Auxiliadora, i Reguladora del Capítol General XXIV comparteix Com l’Institut FMA ha viscut la preparació al CG XXIV?
«L’Institut va començar a preparar-se per al Capítol General XXIV a partir de les Verifiques Triennals a les quals van fer una notable contribució les comunitats, implicant a la reflexió també als joves, laics i laiques.
El tema del Capítol General XXIV “«Feu tot el que Ell us digui» (Jn 2,5). Comunitats generatives al cor de la contemporaneïtat” va sortir d’un seriós procés de discerniment en el qual es van tenir presents els suggeriments que emergien en les Verífiques, i al mateix temps el coneixement de la realitat de l’Institut, els reptes educatius contemporanis i el camí de la Vida consagrada a l’Església.
L’objectiu que ens proposàvem aconseguir en el CG XXIV és el de despertar la frescor originària de la fecunditat vocacional de l’Institut. Sabem que és un procés molt comprometedor, per això estem segures que la presència de Maria, Mare, Mestra i Ajuda potent, ens guiarà, com ha fet en aquests 150 anys de la nostra història, a una regeneració en l’Esperit Sant que faci a les Comunitats Educatives generatives de vida nova.
En l’elecció del tema ens deixem inspirar pel text evangèlic de les noces de Caná (cf Jn 2, 1-12) i aquest és l’element de novetat, en comparació amb la configuració dels Capítols Generals anteriors. Pròpiament tal Paraula ha guiat la preparació de les comunitats locals i inspectorials en l’aprofundiment dels diferents aspectes del tema. De la contribució dels Capítols inspectorials, en efecte, emergeix més enllà de l’escolta de la realitat, l’empremta deixada per l’aprofundiment de la Paraula de Déu i del compromís de les comunitats a deixar-se regenerar per ella en un camí de fe més convençut i sòlid.
La pandèmia ha afectat d’improvís a les Comunitats Educatives i a les obres situant-nos davant el gran repte de no parar-nos només a mirar “els enderrocs”, sinó a atrevir-nos amb el nou, a mirar més enllà en profunditat, amb la confiança incondicional de Don Bosco i de la Mare Mazzarello en el Déu que guia la història i l’obre a un nou futur.
La preparació al CG XXIV s’ha enriquit amb un element ulterior, perquè a nivell mundial les Comunitats Educatives s’han adonat que la contemporaneïtat en la qual vivim ens demana que escoltem les crides de Déu en el nostre temps tan fràgil i incert, en les noves formes de pobresa que la pandèmia ha produït i multiplicat, sobretot en els joves i en les dones, que són en aquesta societat els subjectes més febles.
De les comunitats del món arriba una forta crida a tornar a les fonts carismàtiques per a reavivar l’originalitat educativa viscuda en Valdocco i en Mornese, per a despertar la fecunditat vocacional i ajudar els joves i les joves a trobar el sentit de la vida i el seu lloc a la societat i a l’Església.
En tots està viva la consciència de la força generativa de l’educació i per tant el desig de continuar realitzant amb audàcia la missió educativa. Aquesta ens fa sempre més disponibles a acollir els pobres, els petits, els que més sofreixen i necessiten, fent així viu i resplendent el carisma salesià. Això ens convida en aquest temps inèdit de la història a obrir-nos a modalitats noves i més adaptades a la canviada situació que vivim, amb la creativitat i el coratge de qui se sent implicat en un gran projecte de salvació.
Com FMA sentim la urgència d’una profunda renovació vocacional, de potenciar l’alegria i la bellesa de la crida, de descobrir la fascinació de la nostra opció de vida.
Ha revelat que els joves ens volen al seu costat amb cor matern en actitud d’escolta empàtica, de confiança, de tendresa i disponibilitat a acompanyar-los a descobrir el projecte de Déu per a nosaltres i per a la humanitat. En els diferents contextos on estem presents sentim la necessitat de valorar i expressar, en la nostra missió, la dimensió materna i femenina del carisma, com l’Evangeli de Caná ens suggereix.
Ens estem preparant a celebrar el 150è de la Fundació de l’Institut i per tant aquesta és una nova oportunitat de renovació i de revitalització vocacional i missionera. Maria Auxiliadora ens ajudi a ser fidels a la nostra vocació a l’Església, a ser comunitats en sortida que, amb saviesa de visió i cor matern, sapiguem acollir el crit dels pobres i el crit de la terra, cuidant-nos de les persones i de l’ambient, vivint la ciutadania activa fundada en els valors de l’Evangeli en la disponibilitat a fer de la pròpia vida un do i un servei als altres, amb sobrietat i solidaritat.
Que aquest Capítol General XXIV pugui ser un trampolí de llançament, o millor, de rellançament del carisma cap a un futur millor, fecund de vida i d’esperança per als joves i les joves de tot el món».
