(Carmelites · 01/04/26) La Província de Catalunya va celebrar el seu Capítol Provincial de 2026 a la casa carmelita d’Olot. El Capítol va tenir lloc del 24 al 26 de març de 2026.
El Prior General, Desiderio García Martínez, O. Carm., va presidir l’Eucaristia d’obertura. Més tard, en el seu discurs al Capítol, el Prior General va recordar als participants que el pare Bartolomé Xiberta, O. Carm., (un famós teòleg i membre de la Província de Catalunya que va morir el 1967) solia dir: «No puc entendre com algú podria servir a Jesús i a María sense alegria». El Prior General va demanar a Déu, per intercessió del pare Xiberta, que continués enfortint la vocació carmelita dels membres de la Província.
Monsenyor Jordi Font, sacerdot diocesà i rector del seminari, doctor en teologia i en litúrgia, va oferir als participants del capítol una reflexió molt profunda sobre el profeta Elies.
Com és habitual, es van presentar diversos informes durant el capítol, incloent l’informe del prior provincial que sortia (Javier Domingo Garmón Calvo, O. Carm.), l’informe del delegat de Veneçuela (Frederick Kenny Castro Salazar, O. Carm.) i els informes dels priors de les tres comunitats: Olot (Jordi Dt. Gil, O. Carm.), Barcelona (Raúl Masana, O. Carm.) i Terrassa (Manuel Bonilla, O. Carm.). També es van presentar altres informes sobre les monges de la Província, els aspectes financers i la formació.
Va haver-hi un bon debat entorn de diverses propostes que buscaven destriar el futur de la província, la formació i els diferents ministeris de la província. Es va dedicar bastant temps a reflexionar sobre el Carmel a Veneçuela.
Algunes de les fundacions més antigues de l’Orde formaven part de la Catalunya de mitjan segle XIII: Perpinyà (1265) i Narbona (des de 1321). En 1336 es va erigir el vicariat de Perpinyà, que tres anys més tard va passar a dir «Perpinyà i Majorica»; el 1342 es va erigir en província amb el nom de Majorica i, a partir de 1354, es va denominar província de Catalunya.
El 1835, totes les cases de la província de Catalunya van ser suprimides per les autoritats civils.
Cap a finals del segle XIX, gràcies als esforços dels germans de Majorica (1875), va començar els treballs de restauració, que van culminar amb la restauració de la «Província d’Espanya» (1889); aquesta es va dividir el 1906 a les províncies de Bètica i d’Aragó-València. A partir d’aquí, el 1932, es van separar algunes cases per a establir el Comissariat General de Catalunya, que, el 1950, va tornar a ser elevat a província. Abans de la restauració de la província, a partir de 1894, els germans van treballar en la restauració de les províncies de Rio de Janeiro, Badia i Pernambuco, i més tard també a Polònia; van dur a terme labors missioneres a Puerto Rico i han estat actius a Veneçuela des de 1922. A partir de 1933, va tenir comissariats provincials al Brasil (Mines Gerais) i Veneçuela.
L’Estatus Ordinis de 2023 indica que la província compta amb 27 membres que viuen en sis cases. El titular de la província és el Santíssim Redemptor.
Els següents membres van ser escollits per a dirigir la província durant el pròxim trienni:
Prior Provincial
Luis José Maza Subero, O. Carm.
1r Conseller
Frederick Kenny Castro Salazar, O. Carm.
2n Conseller
Nicolás Ubaldo Carrizalez Castillo, O. Carm.
3r Conseller
José López Villalba, O. Carm.
4t Conseller
Joan Güell i Casademont, O. Carm.
