(Full D. BCN · Òscar Bardají · 12/01/25) El P. Bernabé Dalmau, monjo de Montserrat, conscient que el monestir i Santuari de la Patrona de Catalunya ha tingut un paper important en la reforma litúrgica dels nostres dies, n’ha descrit les característiques a La reforma litúrgica a Montserrat. Apunts per a la història (Publicacions de l’Abadia de Montserrat). El P. Bernabé explica en el llibre de quina manera es van dur a terme tots els canvis litúrgics que va establir el Concili Vaticà: en els textos, la música, els rituals i les cerimònies; i de quina manera s’ha viscut al monestir de Montserrat.
Montserrat és conegut també en la seva vessant litúrgica més enllà de les nostres fronteres. A què ho atribueix?
A l’obra de tot un segle. El 1915 té lloc el I Congrés litúrgic de Montserrat que va deixar empremta durant dècades i que ha tingut tres congressos successius. L’espiritualitat benedictina i el treball pastoral i científic dels monjos han afavorit aquesta projecció en el poble cristià. La vitalitat de la promoció d’aquests quatre congressos litúrgics —impulsats o amb la vènia de l’episcopat i del mateix monestir— han portat el nom de Montserrat i han marcat successivament el culte i la pietat de les diòcesis catalanes.
En el llibre parla de tres grans opcions.Quines són?
Certament, i totes tres són importants. Dues són ja paral·leles a la celebració del Vaticà II, la litúrgia en la llengua del poble i un repertori musical propi. Les transmissions de les tres celebracions principals diàries pels mitjans de comunicació és més recent, però sempre amb l’afany evangelitzador de difondre la pregària de l’Església.
Tot això suposa un treball de fons…
Forma part del nostre «labora» i de la dimensió pastoral de la nostra vida. Amb totes les limitacions que sigui, creiem que la litúrgia forja la nostra vida personal de creients i del testimoniatge que una comunitat monàstica al servei d’un santuari marià pot donar. I que així sigui, especial ment ara que es compleixen mil anys de la fundació del monestir.
