(CONFER · 23/04/25) La vida consagrada va ser per al papa Francesc una qüestió vital, part central de la seva persona. Va ser un consagrat en la Companyia de Jesús, el primer papa jesuïta. En adoptar el nom d’un gran consagrat, va mostrar un programa de vida i una referència espiritual. Sant Francesc d’Assís, home centrat en Crist, impulsor d’una gran reforma evangèlica, va viure la riquesa d’una vida pobra entre els pobres. Finalment, un detall significatiu, en cadascun dels seus viatges reservava un moment per a una trobada amb els jesuïtes del país. Era un acte privat, fora de l’agenda oficial, però mai faltava. Amb això volia mostrar amb claredat que continuava viu el vincle amb la seva família espiritual de consagrats.
El papa Francesc va projectar una mirada positiva i confiada sobre la vida consagrada. En les seves intervencions va destacar el seu significat i apuntava les seves possibilitats. Aquesta mirada positiva es va prolongar en confiança, encarregant a consagrades i consagrats, tasques importants en la vida de l’església, incloent la cúria romana, el nomenament de bisbes i cardenals o la designació d’assessors.
«On hi ha religiosos, hi ha alegria»
Assenyalava que la vida consagrada és un do de Déu per a l’església i el món. Repetia que «on hi ha religiosos hi ha alegria». L’alegria, no és per a ell un tret secundari de la vida cristiana. És una de les seves principals característiques perquè procedeix de la presència de Déu, que infon joia i felicitat a la vida humana.
De la vida consagrada destacava sobretot dos aspectes. La dimensió de signe i el caràcter profètic. Els consagrats estem cridats a ser signes autèntics i creïbles de l’amor de Déu. La profecia és «la nota que caracteritza la vida consagrada». Consisteix en la «capacitat d’observar la realitat» i a «reinterpretar l’esdeveniments». D’aquesta manera, el profeta «revela el que importa» i la seva tasca és «despertar al món» mostrant unes referències vitals diferents a les de la cultura domina’t, perquè inspirin el sorgiment d’una nova societat.
Destacava alguns aspectes fonamentals de la vida consagrada: l’arrelament en Crist; assumir la condició de minoria, sabent que no es tracta de «sobreviure, sinó de viure una nova vida». Un aspecte en el que insistia és la importància de la vida comunitària. «No és el mateix viure junts que viure en comunitat»; es tracta de viure el mutu acolliment i l’intercanvi del do. I per descomptat la crida a la missió sent l’avançada d’una Església en sortida cap a les «perifèries existencials»
Significat dels vots
Ha explicat el significat dels vots com a expressió de la unió amb Crist. La pobresa com a llibertat per al lliurament i la generositat; la castedat com a foment d’un amor profund, de lliurament i trobada; l’obediència com una crida a la responsabilitat i a la confiança entre els membres d’una mateixa comunitat.
Com a bon jesuïta practicava el discerniment advertint dels perills concrets que amenacen la nostra forma de vida: el cansament, la tristesa, la queixa, una vida rutinària i sense entusiasme, l’enduriment del cor, la duplicitat de vida, la secularització, la pèrdua del sentit de la realitat, no saber dialogar amb el món, el xafardeig, la autoreferencialitat i el replegament en un mateix…
Formació integradora
A més, ha tingut present la formació en un sentit molt actual. No només formació acadèmica o teòrica, sinó una formació integradora que abasti les diferents dimensions de la persona: humana, intel·lectual, afectiva i espiritual. Ha de preparar-se per a viure en comunitat. I ha d’incloure capacitat de diàleg amb l’Esperit Sant i amb els contemporanis. No s’acaba en un moment determinat, sinó que abasta tota la vida.
També ha encoratjat reformes que «alleugereixin les estructures» i es «reutilitzin les grans cases en favor d’obres més concordes a les necessitats actuals d’evangelització i de caritat».
Al final, ens queda donar gràcies pel pontificat de Francesc, i demanar a Déu que ens ajudi a continuar la seva herència: l’alegria, l’obertura al món, l’atenció als pobres, la confiança en els joves i la decisió per una reforma evangèlica permanent de l’església.
Text: Ricardo de Luis Carballada, OP. Membre de l’Equip de Teòlegs de la CONFER.
Foto: Jesuïtes Global.
