(Vida Nueva · José Beltrán ·09/12/21) El monestir de Nostra Senyora dels Àngels i Santa Clara de les dominiques de Manresa inicia un procés de discerniment de cinc anys en el que podria ser una ‘refundació’ de la comunitat contemplativa. Així ho dóna a entendre sor Lucía Caram, la popular religiosa, que ha anunciat que s’han endinsat en “una nova formulació carismàtica buscant un camí jurídic per a viure’l dins de l’Església i, en la mesura del possible , també en l’orde”. Aquesta nova marxa, tal com relata la pròpia Caram, comptaria amb l’acompanyament i el vistiplau del Papa Francesc.
“Continuem sent una comunitat de vida contemplativa, però no som monges de clausura”, aclareix la consagrada argentina que subratlla que “el nostre claustre és el món, perquè on està la gent que sofreix és el nostre espai de contemplació”.
En principi, es tractaria d’una experiència de cinc anys “que continuarà madurant buscant el nostre encaix”, relata Caram, la qual cosa implica que la seva comunitat deixa de pertànyer a la Federació de la Immaculada, que aglutina a diversos convents dominics. “Cadascun ha de ser fidel a la seva vocació i des d’alguns dels monestirs no s’entenia la nostra opció. Per això, per a viure millor la vida fraterna, hem decidit desvincular-nos jurídicament perquè no se sentin responsables de determinades opcions que hem anat prenent i que continuarem fent”, especifica, subratllant que “seguim en comunió amb totes les monges de l’orde”.
“Durant aquests anys hem estat treballant i destriant, fent passos des d’intuïcions perquè el nostre convent fos casa per als més empobrits”, afegeix, amb el convenciment que “no podem romandre quietes quan els nostres germans perden la vida al Mediterrani, perden els seus treballs, les seves cases i no tenen per a menjar i truquen a la porta del nostre convent a la recerca d’ajuda, d’algú que els escolti i l’acolliment”.
Referent en la labor social
Amén de la notorietat pública de Caram, la veritat és que la ingent labor social que capitaneja a Manresa s’ha convertit en un referent a la regió: “No sempre es va entendre aquesta missió, ja que es concebia que una comunitat de monges de clausura havia de dedicar-se exclusivament a l’oració i que la resta no ens tocava, no ens corresponia”.
Caram assegura que aquest salt el donen a partir de l’experiència de Domènec de Guzmán que li va portar a vendre tots els seus llibres als quals denominava “pells mortes” mentre els seus germans als quals descrivia com a “pells vives” morien de fam: “Aquest despertar de Domènec des de l’oració per a lliurar-se als més pobres és el que ens ha portat aquests anys com a comunitat a seguir el seu exemple”.
L’aposta de la comunitat passa també per compartir vida i missió amb els laics. “Hi ha un grup que comparteixen el nostre treball i servei als més pobres. Alguns fins i tot comparteixen alguns dies a la setmana la nostra vida en comunitat, la nostra oració i la nostra litúrgia”, detalla la monja contemplativa.
“Junts -apunta la religiosa- volem realitzar la gran revolució de la tendresa i de la veritat, la revolució de la compassió, que és la passió compartida que va viure Jesús, fill de Déu, que va passar entre nosaltres fent el bé, compadint-se de les multituds, curant als malalts, donant esperança als que eren desesperats, alliberant als que ant Domènec de Guzmán”. “Som militants de l’esperança”, sentència Caram.
