(CONFER · 18/04/24) L’última jornada d’Administració organitzada per la CONFER, que va tenir lloc en l’Espai Maldonado el passat 15 de març, va abordar alguns dels temes més urgents per al futur dels instituts de vida consagrada i societats de vida apostòlica, que –de fet- s’estan fent palpables ja en el present: la sostenibilitat econòmica i la unió d’instituts religiosos.
A més, com és ja habitual en aquest esdeveniment formatiu, també va haver-hi espai per a una taula rodona en la que es van exposar les últimes actualitzacions normatives relacionades amb les cotitzacions al RETA, el registre d’entitats religioses (RER), o el IRPF, entre altres, a càrrec dels integrants de la Comissió Jurídica de la CONFER.
El dominic Jesús Díaz Sariego, president de la CONFER, va inaugurar la jornada recordant que “el nostre horitzó és sempre l’evangeli; però tampoc podem descurar la sostenibilitat econòmica dels nostres instituts i congregacions” en pro del manteniment –per tant- del carisma i la missió.
En la primera ponència del matí, el laic salesià de la Inspectoria de Maria Auxiliadora, Rafael Escamilla, va introduir un d’aquests temes principals que amoïnen de tants ecònoms i administradors de les congregacions religioses: la sostenibilitat i viabilitat econòmica. Amb un símil bastant gràfic, el d’un tren (la congregació) que camina cap a una destinació concreta (la missió, que roman perquè és de l’Esperit), va explicar la importància de prendre decisions econòmiques basades en les dades i el coneixement real dels recursos disponibles, i no tant en impulsos o impressions que puguin estar allunyades de la realitat.
“Les nostres congregacions són com el tren en el que he vingut aquest matí. Aquest tren, si Déu vol, continuarà avançant, es pujaran més persones, es baixaran unes altres… Però seguirà el seu camí, perquè la seva destinació és continuar avançant”, va indicar.
Tenint en compte que els instituts són entitats sense ànim de lucre, sense ser tampoc una ONG a l’ús, Escamilla va comentar que és fonamental «entendre que la sostenibilitat econòmica és un dels nostres principals objectius”. Per a això, va oferir algunes claus que assegurin l’èxit en aquesta tasca: Primer, s’ha de tenir en compte les dades –quins recursos estan disponibles-; segon, envoltar-se de persones que coneguin la matèria –no val amb tenir només bona intenció-; tercer, ser conscients i responsables de les conseqüències econòmiques derivades de les decisions preses; i, quart, no guiar-se exclusivament pels impulsos: “Les intuïcions, en Economia, moltes vegades juguen males passades. Acostumem a prendre decisions, en ocasions errònies, que el que fan és perjudicar la institució que volem protegir”, va argumentar l’economista sevillà.
No prendre decisions, també és una decisió
Tan important com la destinació és el camí recorregut, és a dir, sense perdre de vista la missió, s’han de tenir en compte les decisions que es prenen en el present i que repercuteixen irremeiablement en el futur de l’institut. Per a Escamilla, una altra de les coses que no hem de passar per alt és afinar en les decisions, “sobretot quan els recursos són escassos”, com ocorre en les congregacions més petites. Per això va incidir: “A vegades, ens trobarem en cruïlles: quin camí prendre? Si decidim no prendre cap decisió, també estem decidint”.
Precisament, per a prendre bones decisions són necessàries bones eines: pressupostos, plans d’inversions, estratègies, etc. Una d’aquestes va ser la presentada en la taula d’experiències formada per l’administrador dels jesuïtes, Jaime Badiola, i l’administradora de les Filles de Crist Rey, Fátima López, que formen part del grup de reflexió d’Economia de la CONFER. Tots dos van estar acompanyats per Mª Zulma Carrera, superiora general de les Filles de Sany Josep.
Van exposar als presents una eina pràctica per a aconseguir aquest fi de la sostenibilitat econòmica a llarg termini (això és, entre 10 o 20 anys, per a marcar tendències i detectar punts d’alarma), comptant amb exemples concrets de l’experiència en les seves congregacions.
La superiora major de les Filles de Sant Josep, Mª Zulma Carrera, va assenyalar que és important partir “no de l’economia tal com la coneixem, sinó posar el focus en el seu rostre humà, que són les persones en sentit ampli: les nostres germanes i germans i les persones a les que servim en la nostra missió”. La religiosa va compartir que en la seva congregació l’Economia és una àrea de Missió, perquè “és imprescindible perquè la missió s’enforteixi, es renovi i romangui, com l’evangeli, en el present i el futur, fins que Déu vulgui”.
Futur jurídic dels instituts
Si bé és cert que no sols d’economia se sostenen els instituts, la jornada va avançar amb un altre tema que urgeix als instituts: les unions, fusions i altres figures jurídiques. Per a parlar d’aquest tema va ser convidada Daniela Leggio, cap de la secció Promoció i Formació de la Vida Consagrada del Dicasteri per als Instituts de Vida Consagrada i les Societats de Vida Apostòlica (DIVCSVA) des de l’any 2012.
L’elevada edat mitjana i l’escassetat de vocacions a nivell mundial -també a Espanya-, sembla amenaçar la pròpia existència de la vida religiosa. No obstant això, Leggio va subratllar que “els nostres instituts són un do del Senyor al servei de la societat. L’envelliment o la disminució no fa perdre la bellesa del do concedit, fins i tot en temps del compliment”.
Una de les preguntes recurrents és com evitar que la vida consagrada desaparegui de l’Església. Per a assegurar el futur dels instituts, la religiosa va detallar les diferents opcions recollides en el dret canònic: agregació, federació, fusió, unió, supressió i extinció. “És necessari conèixer les diferents formes jurídiques i saber que no hi ha dos casos iguals”, va confessar.
Cap a un model de vida consagrada sostenible
En aquest temps s’antulla necessari un lideratge “intel·ligent i evangèlic”, va apuntar Leggio. Però com han de preparar-se els instituts per al futur? Tres pautes bàsiques: conscienciar-nos de la realitat que vivim i buscar criteris clars per a una vida religiosa sostenible; projectar el futur, no sols pensant en les obres o els immobles, sinó també en els joves; i, finalment, pensar què vol Déu de nosaltres, mantenir-nos en actitud d’escolta activa. “Déu ens està parlant en el que vivim avui, hem de tenir disponibilitat plena a l’escolta del Senyor”, va concloure.
En el tram final de la jornada es va donar pas a la taula rodona, formada en aquesta ocasió per Fernando López-Tapia i Luis Centeno –de la Comissió Jurídica de la CONFER- i Daniel Alba, responsable de l’Àrea Econòmica de la Fundació Educació Catòlica.
Es va informar de les principals novetats normatives referides a les cotitzacions d’alumnes en pràctiques, al Reial decret 1007/2023, de 5 de desembre, a la Modificació de la Llei 49/2002, de 23 de desembre, entre altres.
