Senyor, fes de mi un instrument de la teva pau;
on hi hagi odi, hi posi el teu amor;
on hi hagi ofensa, hi posi perdó;
on hi hagi discòrdia, hi posi harmonia;
on hi hagi error, hi posi la veritat;
on hi hagi dubte, hi posi la fe;
on hi hagi desesperació, hi posi esperança;
on hi hagi tenebres, hi posi la llum;
on hi hagi tristesa, hi posi joia.
Oh, Senyor! Fes que jo vulgui més aviat consolar que ser consolat;
comprendre que no pas ser comprès;
estimar que no pas ser estimat.
Perquè és donant-nos, que obtenim;
és oblidant-nos, que trobem;
és perdonant, que som perdonats;
és morint, que ressuscitem a la vida eterna.
(Sant Francesc d’Assís)

