(SJD · 19/05/25) Barcelona ha estat la seu de la trobada que, per segon any consecutiu, ha reunit els comitès de direcció de l’Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu Espanya. Més de 300 directius es van trobar del 12 al 14 de maig a DIALOGA, el lema del qual d’enguany ha estat “Hospitalitat Participativa”.
La inauguració va ser a càrrec de Juan José Afonso, director general de Sant Joan de Déu Espanya, que fent analogia amb el trencadís, tècnica decorativa del modernisme català per compondre un mosaic a partir de fragments molt diversos, va fer una crida a la unitat per a, respectant la idiosincràsia de cada centre o territori, treballar de manera comuna i cohesionada per a arribar encara més lluny.
Com l’any passat, la trobada es va dividir en diàlegs que, en el format de taula rodona, van permetre l’exposició i l’anàlisi d’aquells temes en els quals Sant Joan de Déu centra la seva activitat. L’objectiu, avaluar on és la institució en el context actual, què s’està fent, cap a on es vol anar i què cal fer per aconseguir-lo.
A més d’aquestes sessions monogràfiques, l’esdeveniment va comptar amb les intervencions del Germà Pascal Ahodegnon, superior general de l’Orde, i del Germà Amador Fernández, superior provincial de Sant Joan de Déu Espanya, que va clausurar l’acte.
D’un costat, el Germà Ahodegnon va recordar el compromís de tots els membres de Sant Joan de Déu amb la vulnerabilitat, un compromís, va subratllar, “que ha de traduir-se en accions concretes i conjuminar el social i el sanitari”, àmbits que abans, va recordar, tendien a dissociar-se, però que no poden entendre’s l’un sense l’altre. Així mateix, va advocar per “anar més enllà d’accions individuals perquè aquestes no són suficients, hem d’actuar de manera conjunta” i en aquest punt va posar com a exemple la solidaritat de la població amb els afectats per la DANA a València.
Per part seva, el Germà Amador va posar l’accent en la importància de celebrar trobades com DIALOGA, ja que, segons la seva opinió, són una oportunitat per a posar en marxa “processos de transformació que ens fan créixer en el que som i en el que fem”. Processos, va assegurar, per als quals es requereixen espais que, com aquest, ens allunyen de la pressió de l’immediat, afavorint l’anàlisi i la reflexió. Així mateix, va animar als assistents al fet que traslladessin l’après als seus col·laboradors, perquè és aquí “on s’escriu la veritable història, on es viu i es cuida”
Diàlegs
El primer dels diàlegs es va centrar en les migracions. Una sessió moderada per Elena Urdaneta, directora gerent de la Unitat Territorial III, en la qual els assistents van poder conèixer en primera persona què suposa ser migrant al nostre país, gràcies al testimoni de dues dones refugiades, una procedent de la Costa d’Ivori i una altra d’Ucraïna. A més, durant aquesta taula, els ponents van subratllar algunes dades que posen en relleu la magnitud de les migracions al món i desmunten alguns mites sobre aquest fenomen: així, a finals de juny del 2024, el nombre de persones que s’havien vist forçades a deixar les seves llars per motius com la persecució, el conflicte o la violació de drets humans, ascendia a 122 milions. D’aquestes, 43,7 milions eren refugiats. I lluny d’allò que es pugui pensar moltes vegades, els principals països acollidors d’aquestes persones no eren europeus ni altres països desenvolupats sinó aquells més pròxims als llocs d’origen.
Durant la taula, es va posar de manifest la necessitat d’agilitzar les traves burocràtiques que aquestes persones es troben quan arriben al nostre país, així com la importància de buscar solucions residencials, un problema ja de per si mateix al nostre país que per a aquestes persones és encara major, donada la falta de recursos i xarxes familiars.
El segon dels diàlegs va tractar sobre la recerca i va estar moderat per Joan Comella, director de R+D de l’Hospital Sant Joan de Deu Barcelona. Aquí es va destacar el fet que a Sant Joan de Déu la recerca es posa al servei dels més vulnerables i en la importància d’incloure-la en els plans estratègics. A més, es va fer referència a la necessitat d’investigar en àmbits com les malalties minoritàries, un espai d’escàs interès per a la indústria farmacèutica que exigeix d’un compromís per a avançar tant en diagnòstic com en tractament. També van assenyalar que el cost de les teràpies gèniques de les quals alguns pacients podrien beneficiar-se parteix dels 2 milions d’euros, fent-les totalment inaccessibles. A més, es va parlar d’estudis posats en marxa per analitzar la capacitat terapèutica de drogues d’ús recreatiu en trastorns de salut mental greus i en combinació amb altres teràpies.
Joan Carulla, director gerent de l’Hospital Sant Joan de Déu Palma-Inca, va ser el moderador del diàleg sobre continuïtat assistencial, una taula en la qual es va posar de manifest, una vegada més, que l’àmbit social i sanitari han d’anar de bracet.
En paral·lel a aquesta sessió, tenia lloc el quart dels diàlegs, en aquest cas sobre envellir en l’àmbit rural. Una taula moderada per Susana Martínez Agorrefa, responsable de l’Àrea Sociosanitària de l’Hospital San Juan de Dios de Pamplona i Tudela. Durant aquesta, es van poder conèixer experiències molt interessants sobre com fer dels entorns rurals espais més amigables per a les persones grans, combatent la soledat no desitjada, fent els espais comuns i habitatges més accessibles i facilitant la seva assistència sociosanitària.
El cinquè i sisè diàleg es van dedicar a la formació institucional i a la relació amb grups d’interès i van estar moderats per David Iriarte, director de Persones i Valors de la Unitat Territorial III, i Marina Fernández, responsable de comunicació de San Juan de Dios a Màlaga, respectivament. En el primer d’ells es va destacar la importància de la formació institucional i en com aquesta contribueix a l’orgull de pertinença dels col·laboradors, cosa que millora tant l’ambient de treball com la productivitat i reforçant els valors institucionals. La segona, va posar de manifest la necessitat de construir aliances estratègiques amb altres entitats afins per a ampliar l’impacte de les accions que duu a terme Sant Joan de Déu i estendre encara més l’hospitalitat. En aquest sentit, el Germà Joaquim Erra va presentar Hospitality Europe, associació que presideix i que és fruit de la col·laboració amb la Fundació Hospitalàries.
L’última d’aquestes sessions va tractar sobre el carisma de Sant Joan de Déu en clau actual i futura. Una sessió moderada per María de la Rosa Pérez, directora de l’Àrea de Discapacitat i Solidaritat de l’Hospital San Juan de Dios de Tenerife, i en la qual van intervenir, entre altres, el Germà Jesús Etayo, que va subratllar la necessitat que l’Hospitalitat s’exerceixi tenint en compte els canvis socials de cada moment: “l’hospitalitat no sempre s’exerceix de la mateixa manera”, va afirmar.
Exposició fotogràfica sobre la DANA
Durant els tres dies que va tenir lloc DIALOGA 25, els assistents van poder acostar-se a la realitat viscuda a València després de les inundacions de la DANA de 2024 gràcies a l’exposició fotogràfica organitzada per Sant Joan de Déu València i a la intervenció d’Isabel Tortajada, directora del centre, que va compartir amb els assistents com es van viure els primers moments després del desastre i com es van organitzar per ajudar a la població afectada sense deixar d’atendre els col·lectius amb els quals treballen en el seu dia a dia, que són població vulnerable.
De la prehistòria a la IA
Enguany, DIALOGA ha comptat també amb les intervencions de Julián Isla, de la Fundación 29, i d’Ignacio Martínez Medizábal i Mercedes Conde Valverde, tots dos antropòlegs de la Universidad de Alcalá de Henares.
Així, mentre el primer va posar l’accent en com la Intel·ligència Artificial pot contribuir a millorar la vida de les persones, els antropòlegs es van remuntar a la prehistòria per a destacar com l’altruisme és un valor intrínsec a l’ésser humà des dels nostres orígens i com l’empatia ha contribuït a l’eficiència i supervivència dels grups al llarg de la història.
