(FDT · Comunitat cistercenca de Vallbona de les Monges · 18/09/22) Posar en comú el que cada u pensava amb naturalitat, senzillesa i confiança ha estat per a nosaltres un excellent exercici de comunió i missió.
L’experiència de la comunitat ha sigut enriquidora, ja que ens ha portat a l’exercici personal i comunitari de veure la nostra Església local, diocesana i universal. En el nostre diàleg durant el treball es va constatar que hi ha un tant per cent molt elevat de sacerdots que desconeixen del tot el que és la vida consagrada i molt més encara el que és la vida monàstica. Així també molta part del mateix Poble de Déu.
En el transcurs del treball, de fons i de paraula, va sorgir, a flor de pell, que en la nostra Església d’avui poques vegades es viu l’entusiasme del Concili Vaticà II i el Concili Provincial Tarraconense.
També hem pogut jutjar a la llum de l’evangeli. Ens sembla que com Església cal fer un treball important per anar polint l’abús de clericalisme, que en el fons no deixa de ser un abús de poder. Aquest clericalisme no deixa ser lliure a una part del Poble de Déu amb vocació sincera de servei, a l’Església de Crist.
Cal escoltar, dialogar i acompanyar els laics.
Finalment, actuar pot ajudar a fer una formació no només espiritual sinó que pot donar una espiritualitat arrelada a la vida. En altres paraules, ajudar a saber trobar Déu en la vida.
I, com ens diu sant Benet en el capítol LIII de la seva Regla, dedicat amb una cura especial i exhorta la comunitat a acollir l’hoste com el Crist. Això implica acollir l’hoste en tota la seva realitat i de manera integral tant en la seves necessitats personals com espirituals, de tal manera que la comunitat també es veu enriquida, ja que de l’alteritat sempre podem aprendre, i a més tothom és únic i irrepetible.
Caminem fent Església amb tots vosaltres.
