(UISG · 08/07/24) No és possible examinar els canvis que s’han produït a la vida consagrada femenina durant aquestes últimes dècades sense girar la nostra mirada al Vaticà II, examinant com les seves deliberacions i documents posteriors han donat forma a la vida consagrada contemporània. En l’època del Vaticà II, hi havia més d’un milió de religioses a tot el món i, encara que avui la xifra ronda les 630.000, continua sent un número considerable. L’últim dia del Concili, el 8 de desembre de 1965, els Pares Conciliars van signar el decret que aprovava la creació de la Unió Internacional de Superiores Generals (UISG) formada per congregacions femenines tant diocesanes com pontifícies. La creació d’aquesta nova estructura permetria a les religioses establir xarxes i comunicar-se en tot el món, reflexionar juntes sobre els signes dels temps i destriar juntes com les religioses podien respondre a les necessitats de l’Església i del món.
Diversos documents del Vaticà II han influït de manera efectiva en l’evolució i el desenvolupament de la vida consagrada femenina. Si bé els documents estan dirigits a totes les persones consagrades, la majoria són dones. Les dones religioses han reflexionat sobre tots els aspectes de les seves congregacions a la llum d’aquests i d’altres documents més recents, destriant contínuament la crida de Déu. En un article recent, el P. Michael Czerny SJ afirmava que “els Pares Conciliars van redefinir la vida religiosa sobre la base de la categoria “consagració”, establint així les bases per al desenvolupament posconciliar d’una “teologia del carisma” i un enfocament en el “misticisme de la vida consagrada.”1 A mesura que les religioses van començar a estudiar els seus carismes fundacionals, van començar a reimaginar la seva vida i els seus ministeris. Lumen Gentium, publicada en 1964, va posar èmfasi en el sacerdoci comú de tots els batejats i en la crida universal a la santedat. També es veia la identitat del ser religiós definida més en termes de ser conformat a Crist que de fer. El significat d’aquesta distinció s’anirà veient a mesura que passin les dècades i que les religioses en moltes parts del món comencin a trobar noves maneres de traspassar les seves grans institucions educatives, de salut i de benestar social, per a dedicar-se a nous camps d’apostolat on la seva presència, el seu “estar amb el poble” era de vital importància.
L’article de Sor Patrícia Murray, ibvm, Secretària Esecutiva de la UISG, publicat en el Butlletí UISG 184/2024.
