(T. Joan Carrera · 03/06/26) La Tribuna Joan Carrera ha arribat aquest dimecres 3 de juny a la 13a edició, en un dinar-col·loqui celebrat al restaurant Pomarada del Passeig de Gràcia, la setmana abans de la visita del papa Lleó XIV a Catalunya. Cristina Inogés ha titulat la seva ponència «Sinodalitat en femení: Visió d’una mare sinodal” i ha estat presentada per la periodista Laura Mor, responsable de comunicació de la Fundació Vedruna Catalunya Educació després d’una benvinguda institucional de Vicent Francesc Estarlich, del Grup Cristià del dissabte, del País Valencià, una de les entitats convocants de la Tribuna.
Entre les personalitats assistents, s’hi trobaven el director general d’afers religiosos de la Generalitat, Ramon Bassas, la presidenta de la Fundació Vedruna educació, Montserrat Espinalt o Josep Oriol Pujol, director de la Fundació Pere Tarrés.
Inogés ha ofert una reflexió personal sobre el procés sinodal i els reptes que planteja per al futur de l’Església. Inogés és una de les veus més rellevants de la reflexió teològica contemporània, especialment en relació amb el paper de les dones a l’Església. La teòloga ha compartit la seva experiència directa en el Sínode de la Sinodalitat i ha defensat que aquest procés representa una transformació profunda de la manera de viure i entendre l’Església.
“La sinodalitat no és un canvi estratègic ni una campanya d’imatge”, ha afirmat. “És una proposta vital que exigeix conversió personal, pastoral i estructural”. Segons la teòloga, l’Església “va néixer sinodal i laical”, i el repte actual és recuperar aquesta manera de caminar junts. Afirmant que no és un invent del Papa Francesc. ‘’La sinodalitat és una proposta vital, que requereix un voler i un estimar’’
L’escolta com a eix de la renovació
Un dels conceptes centrals de la seva intervenció ha estat la necessitat de recuperar la cultura de l’escolta. Inogés ha defensat que “la paraula que acompanya tota la sinodalitat és escolta” i ha proposat fins i tot desenvolupar un autèntic “ministeri de l’escolta” que permeti donar veu als sectors habitualment menys escoltats de les comunitats cristianes.
Segons la teòloga, la crisi actual no és només política o econòmica, sinó “una crisi antropològica sobre la comprensió de l’ésser humà”, que obliga a replantejar la pastoral i la manera d’acompanyar les persones. Per això ha insistit que l’Església ha de convertir-se en espai de trobada, de diàleg i de construcció d’esperança.
El repte de superar el clericalisme
Inogés ha dedicat una part important de la seva conferència a denunciar el clericalisme, que ha qualificat com un dels principals obstacles per a la renovació eclesial. Ha reclamat una reforma profunda de la formació als seminaris, amb una major participació de les dones, una formació més interdisciplinària i una teologia més connectada amb la realitat contemporània.
“La majoria dels dies de la seva vida parroquial els preveres els viuran envoltats de dones; han d’aprendre a treballar amb nosaltres, no contra nosaltres”, ha afirmat.
També ha defensat la necessitat d’incorporar criteris de transparència, rendició de comptes i participació comunitària en la vida de l’Església, especialment en els processos de presa de decisions. ‘‘Als seminaris cal ensenyar a fer teologia progressiva, i que no tingui por a caminar al costat d’altres ciències socials’’ ha reblat.
Una Església amb veu femenina
Des de la seva experiència com a dona participant al Sínode, Inogés ha recordat que la mirada femenina no és “ni millor ni pitjor”, sinó diferent, marcada per una llarga història de silencis i invisibilització. Ha recordat també que les assemblees sinodals no van ser fàcils i que personalment va aprendre molt.
En aquest context, ha abordat també la qüestió del diaconat femení. Segons la teòloga, no es tracta d’un problema teològic sinó de voluntat eclesial, i ha reivindicat el paper històric de les diaconesses en les primeres comunitats cristianes.
El “dret a l’esperança”
En la part final de la seva intervenció, Inogés ha advertit dels riscos que representen els populismes religiosos i les anomenades teologies de la prosperitat, que desvirtuen el missatge evangèlic. Davant d’aquest context, ha reivindicat paraules com “perdó”, “humilitat”, “tolerància” i “esperança”.
Recollint una expressió del papa Lleó XIV, ha destacat especialment la idea del “dret a l’esperança” com una de les grans aportacions que l’Església pot oferir al món actual.
“L’Església necessita ressuscitar de les seves pors ancestrals i dels seus bloquejos històrics”, ha afirmat, tot defensant que la sinodalitat és, en el fons, una invitació a “caminar junts” per construir una comunitat més fraterna, missionera i oberta.
Abans d’acabar, Inogés ha reiterat la seva convicció que el procés sinodal iniciat pel Papa Francesc és irreversible: “La meva esperança continua ferma perquè la sinodalitat no té marxa enrere gràcies a tants cristians anònims que sostenen l’Església cada dia”. Afegint que cal no oblidar ‘ que el sínode de la sinodalitat ens convida a treballar per una església sinodal a través de la comunió, la participació i la missió’.
Finalment, ha tingut lloc un animat col·loqui conduit per la directora de Catalunya Religió, la periodista Glòria Barrete on la ponent ha respost diverses preguntes dels assistents sobre el futur de la sinodalitat, el paper de les dones i els reptes pastorals de l’Església en el context actual.
Ha destacat que l’encíclica ‘Magnifica humanitas‘ és ‘un text amb molta sinodalitat i dirigit a creients i no creients’. Preguntada sobre el català a la Sagrada Família, ha dit que no és cosa del Papa sinó ‘que pot ser perquè ningú li hagi advertit sobre aquesta realitat’.
‘Tenim la responsabilitat de llegar a les noves generacions que una altra església és possible, que l’església sinodal mai està feta, perquè és un procés que han de continuar fent els joves, cada generació’ ha exposat.
Preguntada sobre el diaconat femení, ha exposat que les barreres vistes al sínode no són lingüístiques sinó culturals. Fruit d’això, ha defensat que ‘hem d’aprendre a viure la comunió en la diversitat. És un problema de poder, no teològic’ ha afegit.
‘Sobre l’ordenació de les dones, ha defensat que cada vocació a l’església, la rebem al baptisme, tots hem estat revestits del mateix Crist en el nostre baptisme’.
‘Hakuna és un moviment que si deixés pensar, seria perfecte. Però l’adoració t’ha de portar a adorar també les custòdies que caminen pel carrer. Aquests moviments acaben funcionant com diòcesis paral·leles, hem de ser molt més eclesials’.
‘Hi ha molts moviments -sense referir-se a Hakuna- que estan començant a fer abusos de consciència i de poder i és molt perillós’.
L’acte ha acabat amb la lectura d’un manifest de la xarxa d’entitats cristianes, llegit per Dolors Fernàndez, presidenta de Justícia i Pau sobre l’ús de la llengua catalana durant la visita del sant Pare a Barcelona, que ha estat llargament aplaudit.
La propera Tribuna Joan Carrera tindrà lloc el 15 d’octubre amb el cardenal arquebisbe de Madrid, José Cobo.
