MARIA ASUNCIÓN MATÓ (Vocal de l’URC)
Consellera de les Filles de Maria Auxiliadora. Em considero realista, esperançada, amb moltes ganes de donar resposta i amb molta necessitat de l’ajut de les altres persones.
Què somies per la vida religiosa?
Somio que es desperta, descobreix les necessitats reals que hi ha al seu entorn o més lluny i es posa a cercar camins de resposta comptant amb totes les persones que cerquen el mateix.
Què et preocupa?
Que no confiï prou amb la força de l’Esperit, que és capaç de fer coses grans amb la nostra petitesa.
Quin paper voldria que la urc jugués avui?
Paper de mantenir l’alerta, ampliar la mirada, oferir recursos i animar qualsevol iniciativa que ajudi la vida religiosa a ser fidel a la seva identitat i missió.
EDUARD REY (President de l’URC)
Provincial dels caputxins de Catalunya i Balears. Sóc frare des del 1997, i he passat la major part de la meva vida a Arenys de Mar, primer formant-me jo i després fent de formador. M’he dedicat a la catequesi, a l’acompanyament del terç orde franciscà i a l’acolliment d’immigrants.
Què somies per la vida religiosa?
Enmig d’una cultura en què Déu sembla haver estat esborrat del llenguatge, del pensament, de la vida quotidiana, del discurs públic, somio una VR capaç de crear àmbits on parlar de Déu a l’estil de Jesús sigui possible i es pugui proposar també als altres, una VR que veritablement visqui i s’expressi d’una manera que no es pugui entendre sense Déu, que posi amb la seva existència un interrogant a l’agnosticisme ambiental (a vegades agressiu) que respirem a la Catalunya actual.
Què et preocupa?
Dues coses bàsicament: que en una època de reducció a nivell vocacional el volum d’unes obres pensades en un context on es tenien moltes més forces no ens acabi ofegant o, el que és pitjor, convertint-nos en empresaris; i que una mirada massa mediàtica sobre les nostres accions de caràcter més social (que són, en certa manera, les més fàcils de «vendre» al nostre món secularitzat) no ens faci caure en la temptació d’amagar la referència a Déu com allò que realment dona sentit a tot plegat.
Quin paper voldria que la urc jugués avui?
Agafant la imatge del teatre, crec que l’URC, més que representar cap paper, ha de moure’s entre bastidors, oferint a la vida religiosa a Catalunya un espai de formació, de diàleg, de coneixença mútua… que ajudi els religiosos i religioses de Catalunya a viure de manera més plena la vocació rebuda, a saber trobar i posar en acte el paper que, des del propi carisma, Déu mateix els inspiri i els mogui a representar.
